"Els confinaments d'èpoques passades eren molt bèsties; es tapiaven les portes"

Una de les presentacions de llibres que es faran al MNACTEC, el 15 d'abril, amb motiu de l'exposició referent a les epidèmies i pandèmies porta per títol "Històries morboses" i és una obra liderada per Joan Soler, director de l'Arxiu Històric de Terrassa, qui ha comptat amb el seu equip. Soler explica que l'estudi se centra en les malalties infeccioses que ha patit la ciutat al llarg de la història, des de la pesta negra de 1348 fins a l'epidèmia de febre tifoide de 1809. Soler subratlla alguns aspectes com el fet que en el seu temps ja es prenien mesures que qualifica de "molt dures i bèsties". En aquest sentit, fa referència a que els ciutadans que patien malalties d'aquest tipus, els tancaven a casa i, a més, tapiaven les portes per apartar-los de tot contacte. Naturalment es clausurava tota activitat i només es podia anar al forn de pa. Les distàncies entre persones eren de 30 passos. La vila quedava tancada, acordonada i protegida per guàrdies de seguretat, que anomenaven "portalers", i s'havia d'entrar amb les robes desinfectades". L'historiador destaca com una de les dades importants que l'epidèmia més dura va ser la de la febre tifoide de 1809, en la que van morir més de 700 persones en els set mesos què va durar sobre una població de tres mil habitants.