La veu de la Festa Major

Amadeu Aguado, uns dels seus predecessors, va aconsellar-li: “No siguis tant de la conya com el Buenafuente, ni tan seriós com el Constantino Romero”. A Joan Salvador li acabaven d’oferir convertir-se en  en la veu de la Festa Major, i ell li va dir “sí”. I aquest terrassenc de 56 anys, excomercial, ara mestre, actiu freqüentador de la cultura popular, dansaire, director d’Els Pastorets al Social, es va convertir en la veu càlida de la Festa Major, la que han sentit milers d’egarencs amb l’arribada del Drac divendres, amb el descobriment del Capgròs, amb la Cercavila o el Ball de Plaça. D’això fa deu anys. Inclinat a la faràndula, actor amateur, li agrada el micròfon i és un apassionat de la Festa Major. “Estava encantat de la vida”. Al 2011 va dir les seves primeres paraules des del balcó de l’Ajuntament. Li feia il·lusió començar com a “speaker” com si fos el del Camp Nou, i va deixar anar allò de “bona tarda a tothom i benvinguts al Raval”. Al Raval de Montserrat hi ha  reverberació. “El truc és parlar a poc a poc”, diu. Té una altra premissa: bromista i donat als jocs de paraules, deixa clar que no ha de  molestar: “El protagonisme està a baix. Intento donar pinzellades de gràcia, sense abusar”. S’ho passa bé demanant benevolència en els tradicionals esbroncs a les autoritats,  i amb la persona que tradueix les seves paraules a la llengua de signes. Joan va deixar anar un “supercalifragilisticoespialidoso” que el traductor va traduir. Aquesta expressió cinematogràfica expressa el sentiment que embarga a algú quan no sap què dir. Això no li passa a Joan Salvador, la veu càlida de la festa.