L’aïllament imposat pel confinament, la pèrdua de persones estimades, l’estrès de les dificultats econòmiques i la incertesa sobre el futur han impactat com un projectil contra l’estat emocional de la població, que un any després pica a la porta del sistema de salut. Diumenge se celebra el
Dia Mundial de la Salut Mental i, mentre el món fa una crida contra l’estigmatització, als serveis d’urgències veuen com augmenten els pacients amb trastorns mentals.
Durant el període gener-setembre de 2021, l’
Hospital de Terrassa ha atès un 17% més de pacients amb problemes de salut mental que en el mateix tram de 2020. “La xifra és superior si incorporem la prevalença en la població infanto-juvenil”, comenta
Vicenç Vallès, director d’àmbit de Salut Mental del
Consorci Sanitari de Terrassa (CST).
[caption id="attachment_372535" align="alignnone" width="700"]
Consulta de Salut Mental del CST al Claustre de Sant Llàtzer /Nebridi Aròztegui[/caption]
Els metges comptaven que la crisi sanitària i les conseqüències socioeconòmiques de la
Covid-19 “incrementarien els casos de salut mental, les ansietats, els trastorns adaptatius i les conductes autolítiques, més sensibles a les alteracions a la vida quotidiana”, comenta Vallès. “El que ens ha sorprès és l’increment en la població infantil i jove. Han pujat les temptatives autolítiques. Ho veiem en el dia a dia”.
Sense coixins de suport
La pandèmia ha estat el desencadenant que ha provocat un augment de pacients amb problemes de salut mental i ha agreujat la situació dels que ja els patien. La desaparició de coixins de suport com l’escolarització, l’oci i els amics -en el cas dels nens i els adolescents-, i de la feina, el contacte amb la família i la vida social, en el cas dels adults, ha privat la població de crosses emocionals que en altres circumstàncies exerceixen de dic de contenció.
“Els professionals de la psicologia reben moltes més consultes que anys anteriors”, explica
Ainoa Rielo, psicòloga del centre especial de treball de Prodis. Als despatxos professionals arriben quadres d’ansietat, d’estrès i d’angoixa “que s’allarguen en el temps”, alimentats per un context social i econòmic ple d’ensurts i d’incerteses.
El doctor Vicenç Vallès explica que les estadístiques revelen només una part de la realitat. “A moltes persones els costa venir a la consulta del psicòleg i del psiquiatra. L’estigma social que encara acompanya la salut mental els frena a demanar ajuda”.
Atenció comunitària
Per minimitzar aquest fenomen i avançar en la detecció precoç, el
CST ha posat en marxa el 2020 i el 2021 programes d’acostament a la població, dispositius d’atenció comunitària “que desplacen els professionals” quan la població no pren o no pot prendre la iniciativa.
Els professionals volen deixar clar que molts problemes associats a les angoixes derivades de les circumstàncies vitals són reversibles. “Els tractaments per les malalties mentals tenen una eficàcia molt elevada”, apunta Vallès.
En el cas dels trastorns adaptatius, que donen
símptomes depressius lleus, d’ansietat i d’estrès traumàtic, o una combinació de tots tres, requereixen el suport de psicòlegs clínics, infermeres o treballadors socials, professionals que poden contribuir a fer que els pacients millorin molt”.
Els problemes de salut mental derivats de la pandèmia també han augmentat entre els professionals de la medicina, on es donen les mateixes reticències a anar a la consulta que entre la resta de la població.
Els professionals de la salut han tingut un patiment important durant la pandèmia, també els de la salut mental –expliquen des del CST. Ho vam detectar i vam crear un equip de psicòlegs per atendre’ls, però el personal no arribava les consultes”.
L’alternativa va ser desplaçar els psicòlegs als centres de treball i crear una guia amb els serveis en cas de consulta. També s’han posat en marxa grups específics on s’explica el malestar, dirigits per especialistes. “El professional consulta poc –apunta Vallès. Finalment hem notat un increment de la demanda, tot i que no ens ha desbordat”.
Prodis
El fenomen de la salut mental en context de pandèmia també es dóna en els centres que atenen persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral, com la Fundació Prodis. L’equip del centre es conscient de com de “vital ha estat que recuperin les activitats, la rutina, que es relacionin, encara que fos en grups bombolla”, explica Ainoa Rielo, psicòloga del centre especial de treball de Prodis.
La fundació va reactivar el maig el centre especial de treball i el juny la teràpia ocupacional i el servei ocupacional d’inserció. “Ells també pateixen les conseqüències a llarg termini pel confinament i la inactivitat. Recuperar l’activitat ha estat clau per la seva salut emocional”.
Coincidit amb el
Dia Mundial de la Salut Mental, a Terrassa el festival CreativaMent ha fet una crida a expressar, amb diferents fórmules de creació cultural, la presa de consciència sobre la salut mental i llença una campanya contra l’estigma. Prodis és una de les entitats que hi participen activament.
Sovint la societat considera les persones amb trastorn mental imprevisibles, sense capacitat per treballar o prendre decisions, poc intel·ligents, febles o agressives. “Són estereotips que no es corresponen amb la realitat”, diuen des del festival, “però que influeixen en les actituds i comportaments que la gent té cap a aquestes persones”.
L’agenda del
CreativaMent s’activa aquests dies a la ciutat, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental. A l’agenda s’ha programat per aquesta tarda, al Teatre Alegria, l’obra “Mi pardre no era un famoso escritor ruso”, de
Bárbara Bañuelos. Un documental escènic que reflexiona sobre el cos i el patiment mental i ho fa de manera participativa. Avui s’estrena també amb una primera emissió el programa “Pluralment”, a les 15 hores a la Radio Municipal (95.2).
[caption id="attachment_372536" align="alignnone" width="700"]
La pressió emocional. L’alteració de les rutines, l’educació i l’oci i la preocupació pels ingressos de la família i per la salut, fa que molts nens i adolescents sentin por, angoixa, rabia i preocupació pel futur. Aquesta pressió emocional pot alterar la seva salut mental[/caption]
La realitat oculta de la depressió de nens i joves
Unicef ha advertit aquesta setmana sobre els efectes de la pandèmia de la Covid-19 en la salut mental de nens i adolescents. Un de cada 7 adolescents entre 10 i 19 anys pateix un trastorn mental diagnosticat al món, on 46 mil adolescents es suïciden cada any. Els mesos allunyats de les aules, dels amics i dels espais de lleure passen factura als més petits, que perceben com una llosa els problemes laborals i econòmics a casa, la pèrdua d’un familiar i les incerteses i les angoixes dels adults.
1 de cada 5 joves entre 15 i 24 anys enquestats per Unicef diu sentir-se deprimit sovint o te poc interès per alguna activitat
A les urgències i a les consultes “ens preocupa especialment l’increment dels problemes de salut mental entre la població infanto-juvenil”, comenta el doctor Vicenç Vallès, director d’àmbit de Salut Mental del CST.
601 temptatives de suïcidi en joves va detectar el Codi de Risc del Suicidi de la Generalitat durant l’any 2020, un 27% més que 2019
El sistema de detecció de la Generalitat, el Codi de Risc del Suïcidi, va computar 601 temptatives de suïcidi en joves fins a 18 anys el 2020. És un increment del 27% respecte a l’any anterior, quan se’n van computar 473. Actualment, els suïcidis són la primera causa de mort no natural entre els joves de 16 a 35 anys.
Com detectar les alertes dels petits. El CST ha editat diferents vídeos de suport psicològic
Aïllament. Un dels símptomes d’una alteració de l’estat d’ànim o una depressió és l’aïllament sobtat. Que un nen o adolescent s’aïlli no només dels pares, sinó també dels amics i que perdi interès per coses que abans li interessaven és una alarma. També la sensació de cansament i de tristesa constant i l’actitud de malenconia.
https://www.youtube.com/watch?v=--okb1-xtcQ
Autocrítica. Cal estar atents a la baixa autoestima i el sentit molt crític amb si mateix. També als problemes per dormir o a l’excés de son. I als canvis en els costums alimentaris, com no tenir gana o bé menjar de manera descontrolada.
Irritabilitat. L’increment de la irritabilitat quan abans no passava és una altra alarma. També els brots sobtats d’ira.
Deixadesa Els canvis en l’autocura, com ara deixar de prestar atenció a la imatge personal o no tenir una correcta higiene personal, poden ser senyals incipients de depressió.
A l’escola. Convé estar alerta a signes com la baixada del rendiment acadèmic i especialment a l’adopció de conductes de risc, a partir de l’adolescència, com l’abús de substàncies o l’adopció de conductes delictives.
https://www.youtube.com/watch?v=9Qv9LU93tIU
Equiparar la salut mental a la salut física i lluitar contra l’estigma
La façana de l’
Ajuntament de Terrassa i el
Monument a la Dona Treballadora s’il·luminaran demà en color verd amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra arreu el dia 10 d’octubre. Aquesta commemoració, promoguda per la Federació Mundial de la Salut Mental, va néixer l’any 1992 per equiparar la salut mental amb la salut física. El seus objectius són sensibilitzar sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigma.
