L'ermita de Can Boada podria ser pública

De temple a edifici “públic”. Alçada sobre un turó, l’ermita del Sagrat Cor, més coneguda com a ermita de Can Boada del Pi, construïda a principis del segle XX, està en mans privades però els seus propietaris han proposat a l’Ajuntament la cessió de l’immoble. I el govern municipal estudia aquesta opció, que convertiria aquest edifici de tall modernista, situat entre la ronda de Ponent i l’avinguda de Can Boada del Pi, en un equipament de gestió pública. https://www.diarideterrassa.com/fotografia/2021/11/20/ermita-de-can-boada-de-terrassa/ L’ermita, que ha estat objecte d’actes vandàlics des de fa dècades, i per tant, centre d’atenció dels veïns que la tenen com la nina dels seus ulls, està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. L’estiu passat, la façana, repleta de grafits, va ser repintada. L’associació de veïns de Can Boada del Pi havia reclamat aquest manteniment i al juliol es congratulava que l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament i els propietaris de l’edifici s’haguessin posat d’acord per a una restauració elemental. Aquesta intervenció podria ser la bestreta d’una gestió integral per part de l’administració local. El temple, obra de l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, ha estat ofert a l’Ajuntament, que estudia aquesta opció i decidirà acceptar-la “segons l’estat de conservació” de l’immoble i els seus possibles usos. L’àrea municipal d’Urbanisme vol efectuar una inspecció acurada de l’ermita per substanciar la seva resolució, tant pel que fa a l’acceptació de la gestió com, si finalment es duu a terme, triar la millor fórmula per a la transmissió. Les negociacions continuen i no semblen fàcils. L’edifici té diversos propietaris. Els antics, una coneguda família terratinent, van perdre la titularitat de la finca fa anys i l’ermita va anar a parar a mans de grups empresarials.   Intervencions L’associació de veïns celebra una possibilitat que, de materialitzar-se, “li vindria molt bé al barri com a equipament”, diu Antonio Amate, president de l’entitat veïnal, que reclama accions de rehabilitació prèvies al lliurament. Les reclamacions dels veïns han estat constants durant dècades i l’associació ha apretat l’Ajuntament moltes vegades en demanda de solucions, sobretot d’intervencions de condicionament periòdiques. Amb la pintura de fa uns mesos no hi ha suficient, perquè el reixat de ferro de l’entrada té desperfectes i una creu de trencadís ha estat foradada a pedrades. La brutícia s’ensenyoreix de l’interior de l’ermita, ple de pintades realitzades per individus que han accedit a l’immoble repetides vegades. Ara, la porta exterior està tancada i un cartell informa del telèfon d’una empresa de seguretat.   L’ermita del Sagrat Cor és una joia de Terrassa, sobretot per tractar-se d’un referent visual. Ha esdevingut una mena d’illa urbana. Es troba dalt d’un turó a causa de les explanacions dels terrenys als seus voltants per a la urbanització del sector i a la construcció del transvasament de la riera. L’edifici , que va acollir misses dominicals i catequesis, és d’estil modernista i té 10.40 metres de llargada per 4,70 d’amplada, amb nau coberta amb una volta parabòlica feta de maó i absis hexagonal i cobert amb tres voltes apuntades “que s’interaccionen amb la nau mitjançant arestes”, segons el catàleg d’edificis. La façana disposa d’un campanar del tipus d’espadanya, però sense campana. L’historiador Joaquim Verdaguer recorda que l’ermita va estar en perill de ser enderrocada per fer -hi un bloc de pisos.