Publicitat
Terrassa

“Les ideacions suïcides no romanen per sempre”

Entrevista al doctor José Antonio Monreal

José Antonio Monreal, a l'Edifici Docent de Mútua / ALBERTO TALLÓN

José Antonio Monreal és el director assistencial de Salut Mental de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. Aquesta setmana ha tancat el cicle de conferències Dijous de Mútua parlant de prevenció del suicidi. Demana un compromís de tota la societat per posar en marxa plans de prevenció com els activats per reduir els accidents de trànsit.

Quina és la incidència actual del suicidi? L’índex a Catalunya és de 6 morts per cada 100.000 habitants a l’any. Al  món, 10,5 per cada 100.000. L’any 2018, a Catalunya es van treure la vida 459 persones, el 75% d’ells homes. A tota Espanya, més de 3.500. És a dir, cada dia se suïciden unes 10 persones a Espanya. El suïcidi és la primera causa de mort no natural i, per tant, és la principal causa de mort evitable. Abans la primera causa eren els accidents de trànsit i ara la xifra de suicidis dobla la de víctimes mortals en accidents.

I què es pot fer per reduir aquest incidència, tenint en compte que encara és un tema tabú? Es van desplegar  campanyes per reduir les víctimes del trànsit i el mateix s’ha de fer amb els suicidis. Hem de posar en marxa plans de prevenció amb tres nivells: un general, un específic i un orientat a la població-diana.

És un inconvenient el silenci que envolta sempre el suicidi? Fa anys, fins i tot els mitjans de comunicació parlaven del tema. Després es va optar per aquest silenci i ara es torna a parlar del problema. El que s’aconsella és no parlar de casos concrets, pel risc de contaminació, però sí de manera general, que després cal explicar.

Existeixen molts mites i falses creences sobre el suicidi. Per exemple, el de la seva inevitabilitat. Sí. Es dona i està molt estesa, per exemple, aquesta creença errònia: si es pregunta a una persona amb tendències suïcides sobre el tema, se li indueix a treure’s la vida. I no és així. Un altre mite: “qui ho diu no ho fa”. Doncs no és així, la majoria de suïcides ho han dit abans i ho han intentat. Cal prendre’ls de debò, però sense jutjar-los. Si es detecta un pensament suïcida, cal posar-lo en coneixement dels serveis de salut mental, que ja valoraran l’índex de risc i l’abordatge necessari, si cal un ingrés o només un seguiment d’atenció primària.

Quins factors intervenen en la generació de conductes suicides en aquests temps de pandèmia? En relació amb això, com influeixen les noves tecnologies? És molt complex,  perquè hi intervenen molts factors: biològics, ambientals, psicològics. I l’estrès que suposa una crisi sanitària i social com la que vivim, que ha augmentat la vulnerabilitat social. I cal afegir-hi l’estigma que suposa sofrir un trastorn. Les tecnologies influeixen perquè s’han convertit en una finestra a la qual moltes persones, sobretot joves, s’hi han vist abocades en tancar-se una altra finestra, la social. S’ha notat la privació del contacte. Altres factors de risc són l’assetjament o la marginació, que provoquen fragilitat. Des de finals del 2020 hem detectat un augment del 30%, respecte a l’any anterior, en intents de suïcidi en adolescents, sobretot noies. Es nota la influència de l’estrès emocional.

Què es pot recomanar per a la detecció de conductes sospitoses? Els intents es manifesten de manera explícita, per exemple amb comiats i amb la cerca de mitjans per acabar amb la pròpia vida. A vegades es poden percebre conductes d’aïllament, canvis d’ànim, fins i tot estats bruscos d’exaltació o eufòria, i més insomni, amb el coqueteig amb substàncies tòxiques. Fins al 90% de les persones que intenten treure’s la vida tenen un trastorn o malaltia psiquiàtrica o sofreixen addiccions. Però les ideacions suïcides no romanen per sempre.

Aquest és un altre mite. Que res no canvia aquestes inclinacions, que no hi ha res a fer… Però sí que es pot evitar. Moltes persones que han intentat suicidar-se es penedeixen després. Prendre mesures de benestar emocional i estructurals de vida redueix el risc un 70 o un 80%. També eliminar les substàncies tòxiques té un impacte molt positiu. Per això són necessaris els plans de prevenció. Com a societat, hem d’abordar el suïcidi com a problema global de salut. Com les campanyes de trànsit.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
“Les ideacions suïcides no romanen per sempre”
To Top