Publicitat
Terrassa

“El segon dia de vacances se’ns va parar la vida”

L’alcalde torna de ple a la política després de passar sis mesos tenint cura del seu fill malalt de càncer. Ballart explica com va afrontar aquest cop tan dur i com s’ho ha fet per compaginar l’hospital i l’alcaldia. Ara, diu, és l’hora que Terrassa recuperi l’orgull de ciutat i capti inversions

/ nebridi aróztegui

Torna a l’agenda política després d’una experiència duríssima. Com afronta aquesta recta final de mandat? No és un retorn en realitat, perquè he intentat mantenir les meves funcions d’alcalde, tot i que en les més representatives i públiques he hagut de fer un pas enrere. La setmana vinent espero tornar al 100%, amb tota la força i la il·lusió. He de dir que, quan passes per un malson com aquest, les coses les veus diferents. Et tornes més pragmàtic, valores més les coses petites de la vida. Sembla un tòpic, però és exactament així.

Com ha pogut compatibilitzar la cura del seu fill malalt amb la funció municipal? Un fet així no te l’esperes mai. Era el segon dia de vacances i havíem llogat un apartament al Maresme per estar prop de casa, en una campanya d’incendis que es preveia complicada. El meu fill es va trobar malament, el vàrem portar a l’hospital i a partir d’aquell moment se’ns va parar la vida. Ens van dir que el nen tenia càncer en un estadi 4. … En un instant et cau el món a sobre… De cop, passes a fer de cuidador del teu fill les 24 hores del dia. Tant la meva parella com jo ho vam tenir clar. No el deixaríem sol en cap moment.

Jordi Ballart, al vestíbul del Teatre Principal / Nebridi Aróztegui

Aquells dies l’alcaldia va passar a un estadi secundari. Van ser moltes hores sense dormir, amb moments molt durs, molt durs… També amb moltes alegries i instants molt macos amb el nen. Hem generat un vincle molt fort i també una dependència que ara ens toca gestionar.

En quin moment va decidir relatar la malaltia del seu fill per xarxes socials i per què? Des del primer moment. Sempre preservant la intimitat. Mai ha sortit la seva cara ni el seu nom real. De fet, he pogut fer molt menys del que fan altres famílies en situacions similars, que obren perfils dels seus fills explicant l’experiència vital. A nosaltres aquests perfils ens han ajudat molt a informar-nos sobre el procés del meu fill, a donar-nos esperances. Jo això no ho he pogut fer perquè sóc alcalde. Ho hauríem fet. Perquè teníem necessitat de compartir-ho i perquè ajudes altres persones. Ha estat al revés, m’ha frenat el fet de ser alcalde.

En quin moment pren la decisió de tornar l’activitat política? Quan vam començar el tractament. Primer vaig pensar que no podria amb tot, amb la malaltia del meu fill i l’alcaldia. Després vaig poder fer d’alcalde d’una manera diferent. Amb la meva parella, l’Ignasi, vam establir torns i horaris. Amb el telèfon, l’ordinador, alguna reunió presencial i moltes telemàtiques puc dir que he pogut realment fer d’alcalde. Han estat moltes nits de llegir molt, mentre controlava l’aparell de la quimioteràpia i atenia les necessitats del meu fill. He tingut la sort de tenir un equip tècnic i polític, també una oposició, que m’ho han fet fàcil. Hem despatxat a l’hospital, fins i tot a Terrassa, alguns dies a primera hora del matí, quan venia a la ciutat. Al final fins i tot he pogut fer coses que a l’Ajuntament no podia fer. Com enviar mails, llegir-me alguns informes, donar indicacions ordenades i estructurades… Coses que el dia a dia a vegades no permet.

Quan passes per un malson com aquest, et tornes molt més pragmàtic

Fa uns dies deia que aquesta distància li ha permès agafar una nova perspectiva de la ciutat. Es traduirà en accions polítiques? Terrassa té molt potencial, molta vitalitat, empreses capdavanteres, persones que estan fent coses meravelloses i això ha d’aflorar més que mai. Hem de recuperar aquell orgull dels JJOO. Portem dues dècades amb un sentiment de pertinença sota mínims i ara cal pujar l’autoestima dels terrassencs i de la ciutat. Com a la Barcelona preolímpica, amb la campanya de Pasqual Maragall “Barcelona posa’t guapa”, que va ser molt més que un eslògan. Mai l’Ajuntament ha tingut una estratègia sobre l’estètica de la ciutat i la necessita. Una campanya de posar guapa Terrassa. Ja hem fet passos amb els murals, el darrer al Pla del Bon Aire, o amb els 22 punts de música al carrer. Aquest és un projecte de l’administració i de la gent, posant flors al balcó, tenint neta la façana, escombrant el portal de casa. És una reflexió personal, però estic convençut que els mesos vinents alguns projectes ajudaran a enfortir aquest orgull de ciutat i que aquesta és una iniciativa que ha de ser col·lectiva.

Quins projectes? Hi haurà finalment novetats sobre les rieres? Doncs sí. Aquest és un projecte que genera il·lusió, que cohesiona els barris. Després de més de 40 anys de democràcia, toca tenir una mirada concreta. Ha de quedar clar que mai hem dit que en dos dies cobriríem les dues rieres. El mes de març, farem un gran acte de ciutat amb agents econòmics i socials, amb les forces vives de la ciutat, per presentar una proposta que ha de generar la il·lusió del parc de Vallparadís.

Portem vint anys amb l’autoestima sota mínims. Ara cal pujar l’orgull de Terrassa i el sentit de pertinença

I quina és la proposta? A la riera del Palau es podran fer alguns cobriments parcials amb plataformes, passarel·les a les trames més urbanes. A la riera de les Arenes, després de parlar amb l’ACA, aquest format està totalment descartat. Però sí que podem renaturalitzar la riera, en un procés com el que van fer Badalona i Sant Adrià amb el Besòs. Un espai per on la gent pugui passejar, on es puguin fer activitats. Una mena de parc fluvial que ens permetria reordenar tot l’eix de l’avinguda del Vallès. Acabarem el mandat sabent què volem que siguin les rieres.

I el calendari? Els veïns fa anys que només escolten idees. La renaturalització de la riera de les Arenes s’ha presentat als fons Next Generation i esperem tenir aviat una part del finançament per poder abordar-la per fases. Estem parlant de molts milions, per tant, ha de ser com el parc de Vallparadís, que va avançar per trams. Si arriben els fons, la idea és començar al més aviat possible. Si no, haurem de canviar l’estratègia, buscar noves fonts de finançament o fins i tot destinar inversions del pressupost municipal.

El consultor Xavier Marcet deia fa unes setmanes que Terrassa necessita grans empreses i polítics al costat del sector econòmic. El 2021 es van implantar 583 noves activitats econòmiques a la ciutat, de les quals 68 són noves empreses en polígons industrials. Ens hem de quedar amb això. La ciutat avança i els indicadors ens diuen que la gent està satisfeta a Terrassa i que creu que la ciutat millorarà en el futur, cosa que no passa a altres municipis. La ciutat és atractiva, hi ha parcel·les petites a sectors com Segle XX, on s’estan instal·lant noves empreses, i el polígon els Bellots II està molt ben posicionat a Catalunya. Ara, la meva intenció és potenciar la projecció externa de la ciutat. No podem quedar-nos en estructures tancades com l’Arc Metropolità, hem d’obrir la mirada. Intensificarem la ronda de contactes al més alt nivell. Amb la ministra Raquel Sánchez, per parlar de l’acabament de la B-40; amb Barcelona i amb les capitals de província de Catalunya, per explorar col·laboració a tots els nivells. I recuperar l’eix de l’E9 amb Manresa, que ens connecta amb Puigcerdà i amb França.

Què ofereix a les empreses per radicar-se a Terrassa? Terrassa ja és una ciutat on és fàcil venir. En cap cas vull que es percebi que aquest alcalde o l’Ajuntament està en contra del sector privat o les empreses. Al contrari. Si el president de la Cecot o el de la Cambra volen venir amb mi a buscar inversions fora, millor.

És una invitació? N’hem parlat alguna vegada i mai s’ha concretat. Estem resolent alguns malentesos del passat. Es tracta de normalitzar les relacions amb els agents econòmics per anar a una, perquè ens puguin ajudar que les inversions arribin a la ciutat. Jo poso Terrassa a disposició de tothom, de les forces vives de la ciutat, dels poders econòmics, de les empreses, de les multinacionals que hi ha a Catalunya i Espanya perquè vinguin a invertir-hi.

Aquests dies, a la ciutadania li preocupa l’increment de la petita delinqüència. No em respongui que els indicadors diuen que estem a la franja baixa, perquè al carrer la gent no ho percep així. No ho faré. Quan pregunto, els tècnics em responen amb estadístiques que no serveixen per tranquil·litzar la gent si al final acaben prenent el mòbil a una veïna o entren a robar a la botiga del costat. El que hem de fer és prioritzar la seguretat i no tenir problemes a parlar de seguretat i de prevenció, cosa que sembla que no agrada a l’esquerra.

Com pensa millorar aquesta percepció de seguretat? Vam començar el mandat amb 206 agents i l’acabaren amb 259. He de dir que l’objectiu que tenim són els 300 policies. Estem mirant que, per al 2023, amortitzant places d’altres serveis, es puguin reconvertir en places de policia. Amb les noves promocions, ens permetria acabar el mandat amb prop de 275 policies municipals.

El març presentarem els projectes de es rieres a un gran acte de ciutat

Seran suficients per implantar la policia de barri? Ja s’estan formant els agents al Parc Audiovisual. La gent no vol policies en cotxe patrulla. Vol agents pel carrer, especialment pendents de les botigues, donant consells d’autoprotecció. Hi seran a tots els barris i especialment en aquells punts de la ciutat on hi ha més percepció d’inseguretat. També hem de positivitzar la tasca de la policia. La ciutat i els delinqüents han de saber que cada dia es practiquen detencions, que Terrassa no és una ciutat d’impunitat, que la policia fa la seva feina.

Com està la relació amb els Mossos? Ens costa saber quants agents de les noves promocions arriben a l’ABP de Terrassa. Necessitem més mossos que facin les tasques de seguretat ciutadana que els corresponen. El fet que no hi hagi els mossos per ràtio implica que la Policia Municipal ha d’assumir funcions de seguretat ciutadana i deixar de fer altres funcions. Ho vam demanar al conseller Miquel Sàmper i ara al conseller Helena, però la realitat és que no els veiem. Hem demanat una junta de seguretat local amb presència del conseller per poder parlar obertament. I que hi hagi un compromís ferm.

Les ocupacions incíviques i delinqüencials estan amargant la vida a moltes comunitats. La primera estratègia és parlar sense embuts. Fins ara hem posat les ocupacions en el mateix sac i hi ha delinqüents que venen a la ciutat i ocupen habitatges. Amb aquests, tolerància zero. Ha de quedar clar que a Terrassa no volem aquest tipus d’ocupacions. Després hi ha les ocupacions per necessitat. L’estratègia és intermediar amb els bancs, obligar-los a fer lloguers socials, tot i que la llei no ens acompanya. Estem parant desnonaments -800 el 2021- i és una tasca que es veu poc. Apostem per l’habitatge com un dret de les persones.

L’illa de vianants ha generat moltes crítiques, arribarà a algun barri més? Aquest és un projecte de mandat i el fem per convicció, sabent que és impopular. Volem que Terrassa sigui una ciutat sostenible, on la gent pugui respirar un aire de qualitat. El món va cap aquí, i el 2023 vindrà la llei de baixes emissions. Dit això, el projecte arriba en un període complicat, amb el comerç que ho està passant malament, amb nerviosisme a la societat, per això hem tingut la capacitat de fer ajustos d’acord amb els veïns. Als barris, ja s’ha començat a parlar amb els veïns del carrer de Colom. També als carrers de Galileu i Arquimedes.

Quina proposta tenen i per quan? En el futur el trànsit de pas ha de deixar de circular. Aquest és un procés que hem de negociar amb veïns i amb els comerciants, que ens expressen opinions diferents. Davant d’aquesta situació, intentarem trobar una proposta consensuada, sabent que probablement no acontentarem a tothom.

Hem vist el govern recular amb l’illa de vianants i també amb els contenidors de Lluís Companys. Tem que se’l percebi com un executiu feble, que ajorna els problemes per no arriscar? El govern no sempre té la raó. No amaguem el cap sota l’ala, al contrari, donem la cara. Estem prenent decisions sensibles electoralment. Soc plenament conscient que l’illa de vianants té un cost, però l’hem tirat endavant per convicció i amb valentia, assumint el desgast. També haig de dir que sobre el paper tothom aprova els plans, però quan s’han d’aplicar aquests mateixos incentiven els veïns. Els mateixos que quan eren al govern tenien por de fer-los.

D’aquí a un any i mig hi ha eleccions. Es tornarà a presentar? El projecte de Tot per Terrassa és de llarg recorregut i, per tant, el normal és que, si la situació no es torça, em tornaré a presentar i estaré un mandat més. La prioritat, però, sempre serà el meu fill.

Repetirà amb ERC fins i tot si no la necessita? Amb Isaac Albert he tingut una gran sintonia personal i política. En els darrers mesos ha estat una ajuda important, en cap cas, en cap cas, amb la voluntat de treure’n rèdit polític. És una cosa que tindré en compte en el futur.

Però Albert no repetirà. Doncs espero algú del seu tarannà i talla política, que segur que hi serà, a ERC.

I descarta pactar amb el PSC?
En cap cas ho descarto. Tots sabem com va anar tot, però he pogut parlar amb ministres, amb persones de pes del partit, amb alcaldesses. Amb el PSC en l’àmbit nacional la relació és absolutament normal.

I a Terrassa? La situació és diferent. Hi ha relacions molt deteriorades, difícils de recuperar. Altres no. Jo confio que el PSC de Terrassa també es renovarà i podrem establir una relació normal com la que tenim a escala nacional.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
“El segon dia de vacances se’ns va parar la vida”
To Top