Publicitat
Terrassa

“Els retorno el nom, la identitat que van perdre”

Entrevista amb Gunter Demnig. L’inventor de les Stolpersteine, les llambordes de record als deportats a camps de concentració durant el nazisme, va visitar diumenge Terrassa

Gunter Demnig, l’inventor de les Stolpersteine

Diumenge es va homenatjar amb una llamborda de record, també anomenada Stolpersteine, a Diego Lozano Ribera, originari d’Almeria i ciutadà de Terrassa que va ser deportat a Mauthausen i assassinat el maig de 1942 a Gusen. L’autor de la iniciativa de les Stolpersteine, Gunter Demnig, va visitar Terrassa per primer cop per assistir personalment a l’homenatge, i va col·locar la llamborda davant l’última casa on Diego Lozano va viure lliurement, al carrer Mossén Josep Moncau, 10. A l’acte van ser-hi presents els Instituts Montserrat Roig i Vedruna La Vall, com a part d’un projecte educatiu d’Història; i l’escriptor Vicenç Villatoro, com a director del Memorial Democràtic de Catalunya. La iniciativa de les Stolpersteine va néixer el 1996, i des de llavors s’ha convertit en un dels projectes d’art més reconeguts a nivell mundial. Arreu del món hi ha setanta mil llambordes a més d’una vintena de països.

Com se li va acudir la idea de les Stolpersteine? La idea era principalment recordar les persones gitanes de Colònia (Alemanya), que van començar a ser deportades com a prova, mig any abans que els jueus, per veure com reaccionaven i com el règim nazi aprenia a gestionar la situació. Va funcionar, i seguidament van començar a deportar jueus, testimonis de Jehovà, homosexuals, dissidents i totes les víctimes de l’eutanàsia, que van ser exterminades el 1940 als camps de concentració nazis. Van ser milers i milers de persones. Volia recordar totes elles, i vaig començar el projecte d’esculpir els seus noms i col·locar-los al mig del carrer, davant les cases on havien viscut abans de ser deportades. És una manera de retornar-los el nom que se’ls va arrabassar, ja que als camps de concentració només eren números, tractats de manera deplorable i per servir només una finalitat. Amb la llamborda de record es pot llegir qui eren aquestes persones, recuperen la dignitat i la identitat que van perdre.

Per què col·locar les Stolpersteine a terra, al carrer? És curiós, perquè la meva idea principal era col·locar-les a les portes de les cases, però un jueu amic meu un dia em va dir que m’oblidés, que les portes es canviaven amb els anys i que segur que un 80 o 90% dels nous amos de les cases canviarien les portes. Així, la llamborda es perdria i la persona deportada a la qual es vol retre homenatge cauria en l’oblit. Em va recomanar que era millor col·locar-les al terra del carrer, perquè “Com més gent trepitgi i camini per sobre les llambordes, més gran és l’honor de la persona”. A més, té caràcter simbòlic. Si les Stolpersteine estan situades a peu de carrer, la gent s’ha d’ajupir per veure-les i llegir-les amb atenció, i és com si els fes una reverència. És un senyal de respecte.

Vostè va tenir relació amb alguna víctima del nazisme? No, no tinc relació personal amb cap d’elles, però sento que si els retorno el nom és com si els conegués, conegués més la seva història. Sempre he sentit una forta connexió amb la memòria històrica, i crec que és crucial recordar-la. La gent quan passeja pel carrer i es troba una llamborda, recordarà els crims horripilants que es van cometre durant el règim nazi, que no s’han d’oblidar. A més, penso que és una manera de fer descansar les famílies dels deportats. Veuen que el seu familiar que tant va patir no cau en l’oblit, és una manera de passar el dol. Alhora, m’agrada que formi part d’un projecte educatiu a les escoles, perquè és una manera que els joves aprenguin i entenguin el passat, i no repeteixin crims terribles en un futur.

Quan va començar amb el projecte el 1996, podia arribar a imaginar-se l’impacte que tindria? Al principi no podia imaginar-m’ho de cap manera. Cap a la dècada dels 2000 vaig començar a veure el ressò que cobrava el projecte a nivell mundial, i ha anat creixent des de llavors. Actualment, hi ha més de setanta mil llambordes a 26 països d’Europa. A finals d’any, calculo que potser ja hi haurà unes 90.000 Stolpersteine a 27 països. Estic molt emocionat i agraït, sento que és la mínima part que puc fer per homenatjar totes les víctimes.

Dissenya totes les llambordes de record vostè mateix? Un 95% sí, i viatjo a la majoria de països per col·locar la llamborda jo mateix. No coneixia Terrassa abans de venir, però m’alegro de dedicar una Stolpersteine a un represaliat d’aquesta ciutat que va patir el règim nazi.

Té algun altre projecte artístic entre mans ara mateix? Ara mateix no, perquè col·locar personalment la majoria de les Stolpersteine comporta molt de temps. Abans de la pandèmia, el 2019, vaig passar 270 dies de l’any viatjant a diferents països per col·locar llambordes. Per a mi és un honor, perquè ho gaudeixo i així reto homenatge a cada víctima, però és una feina pràcticament a jornada completa. És massa per a dedicar-me a una altra cosa, i també em vull dedicar a la meva família.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top