Homenatge al rector terrassenc Josep Cardús

Va poder escalar en la jerarquia eclesiàstica. Fins i tot li ho van proposar. Però mai no va voler. La vocació de Mossèn Josep Cardús i Grau, nascut a Terrassa el 27 de novembre de l’any 1930 i mort fa dos anys era tota una altra. Tal com explica el títol del llibre que el sociòleg terrassenc Salvador Cardús i Ros li ha dedicat, la vocació de Mossèn Cardús era la comunitat. Va voler ser i va ser un rector de poble, una persona fidel als seus. Ahir al vespre es va presentar al Centre Cultural de Marata (un dels cinc nuclis de població que conformen Les Franqueses del Vallès) un llibre que fa justícia al seu record i especialment a la seva polièdrica figura, la del sacerdot proper a tots, que va abraçar una tradició tan catalana com la de l’escoltisme, però també la de l’ecumenisme religiós, l’historiador comarcal, l’especialista en català i occità i també la figura d’un insubornable lluitador antifranquista. El sociòleg terrassenc Salvador Cardús i Ros ha estat l’encarregat de coordinador una obra dividida en dotze capítols, que ofereix una visió fidedigna d’un personatge que no era massa conegut perquè tampoc mai no ho va pretendre. “Hem intentat fer una petita aproximació a la diversitat d’interessos de Josep Cardús. Alguns aspectes de la seva trajectòria feien de mal documentar, ja que no hi havia massa testimonis”, explicava ahir Salvador Cardús. I afegia. “Es va implicar moltíssim en la lluita antifranquista i va tenir contacte amb diferents moviments de gent jove que buscaven un lloc on amagar-se o dur a terme les seves activitats clandestines”. Una d’aquestes figures va ser la de Pasqual Maragall. El sociòleg terrassenc destaca també del seu oncle l’activitat pastoral i el seu gran interès per la cultura i la llengua. “Amb aquest llibre volíem deixar escrita la memòria d’un capellà que va renunciar a fer carrera eclesiàstica”. És una excel·lent manera de mantenir viva la memòria de qui, com es relata en el llibre “va dur una vida de servei a la comunitat cristiana, al poble, la cultura i al país”, esperant que serveixi de referent per a les generacions futures.