L’autovia B-40 contra la congestió?
Cinc dies després que els empresaris i els alcaldes reclamessin a peu d’obra el final del tram Viladecavalls-Olesa de la B-40, parlem de les claus de l’autovia i de quin serà el seu paper contra la saturació viaria amb la gratuïtat de l’AP-7

- Poetesses que escriuen versos
ARA A PORTADA
Publicat el 04 de juny de 2022 a les 09:44
Actualitzat el 03 de juny de 2022 a les 20:48
[Marta Ordoñez]
Per l’AP-7 hi circulen un 20% més de cotxes els darrers caps de setmana. I les retencions han crescut més d’un 3.000% a l’autopista en només dos mesos. El bon temps ens fa agafar més el cotxe per anar a segones residències i municipis de la costa. I, sumat a la gratuïtat dels peatges, la mobilitat s’ha disparat, també els dies laborables.
Amb l’aixecament de les barreres del peatge, les retencions entre setmana es disparaven de mitjana un 54,7% a la C-58 i l’AP-7 el darrer trimestre del 2021, segons dades del Servei Català de Trànsit. Aquestes dades trepitgen l’accelerador en el debat sobre la construcció de la B-40 (IV Cinturó)) i les entitats empresarials i administració local reclamen la seva posada en marxa.
De moment, el IV Cinturó entre Terrassa i Granollers ha quedat en pausa. El tràmit inicial per fer l’estudi ambiental va caducar el febrer. Però Sabadell i Terrassa s’han reunit recentment amb el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana i amb la Generalitat per desencallar aquesta infraestructura, prevista fa mig segle.
Hi ha consens entre els agents econòmics i empresarials de la ciutat, que coincideixen que ha d’haver un equilibri entre una mobilitat sostenible –una infraestructura que no sigui ultra dimensionada, tingui el menor impacte en el territori i es fomenti el transport públic–i la necessitat d’unir viàriament els Vallesos i el Baix Llobregat. “Cal buscar el traçat més eficient possible”, apunten. “No cal una autopista de 4x4”, afegeixen.
El consens no és compartit amb la Plataforma Femvallès ni per les entitats ecologistes, que insisteixen que aquesta infraestructura “no resoldria” la mobilitat transversal del territori i posen l’accent sobre el reforç del transport públic entre els territoris.
Un punt que també defensen els agents econòmics. “El dèficit pressupostari de l’Estat en infraestructures [viàries i ferroviàries] és flagrant”, exposa Alícia Bosch, presidenta del CIESC. “S’ha de complementar amb la capil·laritat del transport públic”, destaca Bosch. Repassem les claus d’aquesta infraestructura, segons els experts.
Notícies recomenades
-
Terrassa Renfe ofereix unes 20.000 places de bus per les obres entre Sabadell i Terrassa
-
Terrassa L'Hospital Sant Llàtzer impulsa el projecte de geriatria comunitària
-
Terrassa Catlab, el primer "Laboratori verd i sostenible"
-
Terrassa Terrassa ordena la participació dels voluntaris al centre d'animals