Acaba un curs amb assignatures pendents

Els centres educatius van celebrar ahir la fi de curs i, com sempre, es van poder veure escenes emotives, especialment en les promocions de final d’etapa que han de canviar de centre per continuar la seva formació. El balanç és bastant positiu perquè s’ha pogut recuperar de manera progressiva la normalitat truncada per la Covid. En aquest sentit, cal dir que els alumnes, mestres i professors es van poder desprendre de la mascareta a l’aula després de Setmana Santa i, per fi, veure’ns més les cares més enllà de la mirada dels ulls. La comunitat educativa va acomiadar un curs amb sabor agredolç perquè el canvi d'inici del calendari lectiu del 2022-23 continua com una assignatura pendent per aprobar i i esperar la repesca de setembre. Tots estan d’acord en el fet que es podia revisar el calendari però retreuen que s’ha fet de forma precipitada. Des de l’escola Marquès Casals, la directora Àngels López, va manifestar que “l’avançament del curs al 5 de setembre ens fa avançar també la preparació. Ara ho haurem de fer el mes de juliol per tenir-ho tot a punt. Fins ara, teníem gairebé una setmana i mitja”. La directora considera que les decisions del departament d’Educació haurien de ser més consensuades. “Preparar un nou curs porta molta feina encara que no ho sembli”. Directores de la concertada com Maria Teresa Claret, del Cim, i Rosa Jané, d’Andersen, tenen les mateixes sensacions. “Tot ha anat massa de pressa”, ha dit Claret. “Tenim la impressió que ens faltarà temps i que ja haurem de venir cap a finals d’agost”, va afegir Jané. Però els dubtes més essencials estan en el canvi de la jornada lectiva pel mes de setembre. Les escoles han de fer horari lectiu concentrat de 9 hores a 13 hores, continuaran oferint el servei de menjador i amb una activitat extraescolar que ha de finalitzar a les 16.30 hores, com fins ara. En el cas de la pública a Terrassa, aquesta extraescolar anirà a càrrec dels monitors del servei de menjador que porta a terme l’empresa Serhs amb pròrroga. El tema que més preocupa és la solució que s’ha donat a la tarda. Àngels López, directora del Marquès Casals, manifesta que “tenim moltes incògnites sobre la taula. La primera de totes és si baixarà la demanda del servei del menjador i quants alumnes faran l’activitat extraescolar. I després estem a l’expectativa de què s’oferirà en l’extraescolar perquè l’únic requisit és tenir 18 anys i el carnet de monitor”.

La proposta de la concertada

La concertada seguirà els passos de la pública, però hi ha centres que, després del menjador, dividiran les dues hores de la tarda en una lectiva (la sisena hora que fan complementària) i l’extraescolar. Amb tot, té més preguntes que la pública perquè la concertada gestiona el menjador de manera particular i, per tant, ha de sospesar com implementa el monitoratge de la tarda. Al respecte, Claret, del Cim, explica que “el departament s’ha compromès a una subvenció de monitoratge. L’ajuda és per ràtio d’alumnes, però a hores d’ara no sabem l’import ni si hi haurà monitors disponibles perquè la jornada continuada a infantil i primària és a tot Catalunya. Jané, d’Andersen, també opina per igual. “Encara no hem decidit que farem, això no obstant és possible que els mateixos mestres s’avinguin a fer tallers extraescolars i no hàgim de recórrer a monitors, si és que n’hi ha a la bossa”. En aquestes escoles hi ha més recels al nou avançament del curs. La directora del Cim considera que els canvis s’han d’aplicar cercant consens entre els professionals que en són els coneixedors i gestors directes i posar els recursos necessaris abans de tirar-ho endavant. Claret ha manifestat que “tinc la sensació que ens hem llançat a la piscina sense mirar si hi ha prou aigua, perquè no és el mateix una hora lectiva que una hora extraescolar, i en cada cas cal el personal adequat específic i amb titulació”.

Les famílies diuen que es privatitza la jornada lectiva

La plataforma La Pepeta, que aplega associacions de famílies de la xarxa pública a Terrassa, s’han reiterat molt contrària a com s'ha planificat l’avançament del curs al 5 de setembre. Tiago Ferreria, un dels portaveus, ha manifestat que “tot plegat és una incertesa de com es desenvoluparà aquesta jornada continuada i quins efectes tindrà”. El pare considera que “s’està privatitzant la jornada lectiva. En lloc de posar més recursos per millorar la qualitat, el que es fa és posar un servei privat d’empreses del lleure per extraescolars”. La Pepeta, molt crítica, afegeix també que en el cas de Terrassa encara surten més perjudicats perquè “el servei de monitoratge el farà l’empresa del menjador, Serhs, que està en pròrroga perquè no s’ha resolt el recurs i perquè és una empresa que no ens agrada”. Amb tot, considera que la decisió del departament d’Educació agreuja diferències a dins la xarxa de centres. “Nosaltres a la pública no tenim la sisena hora complementària, que la concertada farà a la tarda, i, per tant, s’assegura la continuïtat dels infants a l’escola. Vivim amb la incertesa a la pública de si el canvi de jornada amb classes fins al migdia farà que els nens i nens vagin cap a casa perquè no estan obligats a quedar-se a l’extraescolar”.

En defensa de la immersió en llengua catalana

El curs que s’acaba ha estat marcat també pel per la qüestió lingüística, arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a implantar un 25% de castellà a les aules. Les escoles defensen la immersió en llengua catalana, encara que cadascuna ho viu en funció de la zona on està ubicada i de l’origen del seu alumnat. Des del Cim afirmen que s’hauria de fer una aposta clara perquè el català sigui la llengua vehicular i no vagi en retrocés. L’Andersen i el Marquès Casals, situades a Can Palet la primera i a Sant Pere Nord la segona, consideren que el català ha de ser també la llengua vehicular encara que la realitat del centre ho fa difícil per la multiculturalitat que hi ha a les aules.

36 casals d’estiu amb una oferta de 2.420 places

Amb les vacances escolars comença una nova edició dels casals d’estiu que se’n faran 36 amb 2.420 places, amb un lleuger augment respecte a l’any passat (2.399). Se celebraran entre el 27 de juny i el 2 de setembre i tindran un tema d’interès que, enguany, girarà al voltant del rol de gènere i les emocions. Els casals d’estiu estaran a càrrec de 16 entitats (una més que l’any passat) que han signat un conveni amb l’Ajuntament i duraran de 2 a 5 setmanes en funció de cada proposta. El cost de l’activitat s’ha fixat en 55 euros per setmana i hi ha ajudes municipals. L’Ajuntament hi destinarà 328.767 euros, més diners que l’any passat (gairebé 320 mil euros més). L’increment ve donat perquè hi ha més despeses en recursos humans i tècnics.