Quitèria Tarragó, il·lustre de Terrassa

Entre la sèrie de retrats sobris i de tons tardorencs que poblen el saló de plens de l’Ajuntament destaca des d’aquest dimarts a la tarda el blau pastís d’una paret i el fúcsia estampat d’un vestit, amb una dona de somriure perenne. És el quadre de Quitèria Tarragó, que ja era il·lustre però ara ho és de manera oficial: Quitèria Tarragó, primera dona a aconseguir un escó com a regidora de Terrassa, l’any 1937, llevadora, republicana represaliada pel franquisme, desterrada, figura des d’aquest dimarts en la Galeria de Terrassencs i Terrassenques Il·lustres. El retrat, obra de Sofía Ugarte, no passa desapercebut. Quan l’alcalde, Jordi Ballart, i Maria Carme Humet, besneboda de la Quitèria, han descorregut el vel, s'ha estés un “oh”, ofegat, però un “oh”. Maria Carme s'ha emocionat en veure la pintura que Ugarte ha elaborat després d’un treball de documentació, perquè a penes hi havia material gràfic de la Quitèria, una escassetat que l’artista va solucionar “restaurant la millor foto amb la qual comptava” mitjançant una aplicació específica i muntant la cara en un altre cos. Els colors havien d’anar d’acord amb la sobrietat general, però la primera capa en acrílic (la cara i les mans són olis) va revelar una lluminositat de l’habitació “que es va convertir en protagonista”, ha dit Ugarte. Per al vestit es va basar en una foto real. I aquí està ja representada Quitèria Tarragó Casellas (Les Piles, la Conca de Barberà, 1896-Vilafranca del Penedès, 1980), lluitadora que va obtenir el títol de llevadora l’any 1923 i va deixar el seu treball de teixidora, presidenta del Col·legi de Llevadores de Catalunya, defensora de la professionalització de les treballadores sanitàries. La Quitèria, que va esdevenir primera regidora de la història de Terrassa el juliol de 1937, en plena guerra. [caption id="attachment_409837" align="alignnone" width="700"] Jordi Ballart i Maria Carme Humet, besneboda de la Quitèria, descobrint el quadre / ALBERTO TALLÓN[/caption] La dona “que no es va amagar”, com ha subratllat la historiadora Teresa Rodríguez en la glossa. Va ser la sindicalista que va aguantar comentaris i articles de menyspreu, però va seguir endavant, la que va ser condemnada a dotze anys i un dia de presó en un consell de guerra, i va ser desterrada de la ciutat, però va seguir endavant. “Darrere de cada obra hi ha una novel·la”, en paraules de la pintora Ugarte.

Exemple

L’acte solemne d’aquest dimarts, dedicat a una dona que va ser “exemple de lideratge feminista”, constituïa la culminació d’un procés començat fa dos anys, com ha subratllat Núria Marín, regidora de Polítiques de Gènere. El juliol del 2021 es va acordar elevar al ple ordinari la concessió dels màxims honors ciutadans a la Quitèria. El novembre del 2021, el ple municipal va aprovar per unanimitat atorgar a Tarragó el títol de Filla Adoptiva de Terrassa i la seva incorporació a la galeria d’il·lustres. El seu llegat ja formava part de la història de Terrassa, però des d’aaquest dimarts “el seu missatge es fa més visible”, com ha dit l’alcalde. La de Quitèria Tarragó va ser “una història de dignitat”, ha afegit Ballart. Però “hi ha moltes ‘Quitèries’, i la Quitèria (Tarragó) ha de ser "un punt de partida” per descobrir més persones com ella, ha deixat clar Joan Humet, besnebot de la terrassenca il·lustre.