Dia de Lluita contra la Depressió: en parla un psiquiatre de Terrassa

Aquest divendres és el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, un trastorn emocional que afecta uns 300 milions de persones al món, essent considerada com la primera causa mundial de discapacitat. Les dones i els joves van esdevenir els col·lectius més afectats per la pandèmia. La depressió és una malaltia molt freqüent que provoca alta discapacitat i un fort impacte social. Qui la pateix encara és víctima d’una forta estigmatització, problema que fa que, fins i tot en els països desenvolupats, més de la meitat dels malalts no estiguin diagnosticats ni tractats. La malaltia té una prevalença global d’aproximadament entre un 5 i 7% de la població. És més freqüent en dones, entre 1.5 i 3 vegades respecte als homes, amb més freqüència al postpart i al voltant de la menopausa. També és més freqüent a l’inici de l’edat adulta (entre els 18 i els 30 anys) que en pacients de més de 60 anys. “S’estima que la pandèmia, en termes globals, i segons els estudis, ha provocat uns 53 milions de casos addicionals a nivell mundial de trastorn depressiu més gran”, explica el doctor Benjamín Piñeiro, del grup de treball sobre depressió resistent de la Societat Catalana de Psiquiatria i psiquiatre adjunt del Consorci Sanitari de Terrassa. El doctor afegeix que “les dones es van veure més afectades per la pandèmia, i també els grups més joves”.

Altres símptomes

La depressió, segons recorda Piñeiro, està catalogada “com un estat d’ànim depressiu a la major part del dia, amb disminució considerable del plaer o interès per les activitats que abans gaudia”. Se sol acompanyar d’altres símptomes, com pèrdua de pes, insomni, agitació o alentiment de les accions, pèrduda d’energia, sentiments d’inutilitat o, fins i tot, idees suïcides. El psiquiatre destaca que la depressió “es pot confondre amb altres patologies, tant mèdiques com psiquiàtriques, i cal fer un diagnòstic diferencial”. En la seva aparició influeixen factors genètics i ambientals (com les experiències traumàtiques o l’estrés), així com la presència d’una altra patologia psiquiàtrica, el consum de tòxics o malalties cròniques com la diabetis o les patologies cardiovasculars. Piñeiro subratlla l’alta probabilitat de recurrència, la necessitat d’un diagnòstic ràpid i l’existència de tractaments combinats, segons la gravetat: “Un tractament correcte disminueix de forma clara la possibilitat de recaigudes.