Marcel Taló Martí, historiador-CEHT
Etimològicament parlant, la sort –del llatí “sors, sortis”– fa referència a una fracció de terra cultivable més o menys petita. Si el tros és fèrtil, es pot ben dir que s’ha tingut bona
sort; si, al contrari, és erm com una mala cosa, doncs queda clar que no se n’ha tingut gaire. D’aquí prové el significat actual de la paraula. En català, com en francès o en castellà, hi ha una altra paraula per referir-se a aquesta divisió de la terra cultivable: un lot (de terra). D’aquí deriva la paraula “
loteria” fent servir una lògica semblant.
Amb tot, és innegable que la sort i la loteria estan estretament unides per alguna cosa més que l’etimologia. No debades, en diem sorteig de loteria sense que ens sembli redundant. La loteria, de fet, és un bon moment per evidenciar que hi ha gent que té sort i gent que no en té. Un bon exemple d’aquesta relació estreta es pot trobar en el cas dels
obrers de la Boix i Bosch i el sorteig de la
loteria de Nadal del 1899.
[caption id="attachment_452529" align="aligncenter" width="700"]
Un anunci de la fàbrica de gèneres de punt Boix i Bosch[/caption]
A finals de segle XIX, no és que
Terrassa anés sobrada de bones notícies. La companyia teatral que havia vingut a amenitzar les festes nadalenques era espantosa, mentre que la de
Sabadell era extraordinària. Els regidors no tenien per costum assistir als plens municipals i encara no hi havia cap mercat municipal amb capacitat per acollir les diferents parades de fruita i verdura (el Mercat de la Independència no s’inauguraria fins al 1908). De totes maneres, a punt d’acabar l’any, la fortuna va decidir visitar la ciutat. Uns dècims del número premiat a la loteria de Nadal s’havien venut a Terrassa i, en particular, entre els obrers de la
fàbrica de gèneres de punt Boix i Bosch, situada al capdamunt del carrer
Mas Adei.
La nova no tardà a aparèixer a la premsa local: “Dudamos que en ninguna otra ocasión haya podido aprovechar la suerte a seres más necesitados que esta vez, pues los décimos premiados interesaban a casi todos los obreros de la fábrica Boix”. El fet que hi treballessin nens i nenes “de tierna edad” no era pas cap tragèdia, sinó un motiu més per a l’alegria: “Algunas jóvenes casaderas han obtenido un buen regalo de boda!”.
En una secció d’un altre diari, “El Chismógrafo” donava alguns detalls més sobre el número premiat. Hi havia qui no es podia queixar en absolut de la seva sort: un vailet havia aconseguit jugar 10 rals, reunits cèntim a cèntim d’esquena a la família; l’esclat d’alegria dels pares quan van veure que la compra clandestina del seu fill havia quedat generosament recompensada amb 300 duros fou formidable.
D’altres, en canvi, no havien tingut tanta sort. N’hi havia hagut alguns –
entre un i tres, segons les fonts– que per badocs o per convicció no havien comprat cap participació del dècim i es van quedar
sense premi. Els diaris explicaven el cas concret d’un dels malaurats treballadors. Resulta que, molt abans del sorteig, quan els talonaris encara no estaven preparats, va gastar la mitja pesseta que hi volia jugar per comprar pa per sopar. Al cap i a la fi, entre assegurar-se alguna cosa per menjar o bé passar gana mentre l’atzar treballava, potser l’aposta segura era comprar el pa.
[caption id="attachment_452528" align="aligncenter" width="700"]
Un dècim de loteria d'aquell sorteig[/caption]
Finalment, es van vendre totes les participacions sense que el nostre panarra hi tornés a pensar més. I així fou com es va quedar sense premi: “Empleados en nutrir unos estómagos famélicos, sólo produjeron la relativa calma de una noche; empleados en un juego de azar, hubieran producido por lo menos 1.500 noches como aquella”, deia la premsa. A les portes del dia de Nadal, havent esquivat pels pèls el que probablement era la millor opció per abandonar la fàbrica i una vida de misèria, és difícil imaginar una sensació més amarga.
Però mentre hi hagi dies dolents i fins que no arribin dies millors, la solidaritat continuarà sent la tendresa dels pobres. Per alleujar la desgràcia dels desventurats, alguns dels treballadors premiats van reunir una quantitat per entregar-los-hi. Al cap i a la fi, la
solidaritat era una de les principals estratègies de supervivència de la classe treballadora i prenia diverses formes: fossin les olles comunes, les mutualitats o les cooperatives; senzillament,
repartir-se la loteria era una nova forma de solidaritat.
En cas de col·lapse de la civilització, és important saber com plantar cols i enciams, com desplomar un pollastre o quines plantes salvatges són nutritives i quines et fan malbé l’estómac, però també és important portar-se bé amb les veïnes, ser amable amb la gent i ser tan generós com es pugui. Per molt cretí que sigui el teu company de feina, mai se sap per on caurà la sort.
