Terrassa, el gran municipi vallesà amb més pressió fiscal

D’entre els cinc municipis del Vallès Occidental amb més de 50.000 habitants, Terrassa és el que té una pressió fiscal normativa més alta, és a dir, el que presenta una competitivitat fiscal més baixa. Així es desprèn de l’estudi “La competitivitat fiscal de les entitats locals i de les comunitats autònomes: factor determinant per al seu desenvolupament econòmic”, presentat per l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), integrat a la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE). En l’estadística de pressió fiscal, l’informe situa la mitjana nacional en 100 punts i a Terrassa li’n dona 115,2. D’aquesta manera, el nostre municipi se situa en la posició número 27 en la llista dels 50 grans municipis de l’Estat amb major pressió fiscal, un rànquing que encapçala Reus, amb 145,6 punts, i en què Rubí ocupa la 34a posició, amb 109,9 punts. Pel que fa a la competitivitat, l’indicador antagònic, Terrassa ocupa la posició 115 de 141 amb 84,8 punts (aquí la mitjana estatal també és 100) i la 14 de 24 si només tenim en compte els municipis catalans. En canvi, Sabadell és el tercer municipi català en competitivitat i el 57è a l’Estat (104 punts); Sant Cugat (103 punts), el 4t i el 59è, respectivament; Cerdanyola (99), el 7è i 80è, i Rubí (90,1), el 13è i 108è. Per mesurar-ho, en l’estudi s’ha analitzat el comportament dels principals tributs municipals: l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), i el tribut sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). D’entre les diverses dades recollides, destaca l’increment del 5% de l’IBI urbà entre el 2019 i el 2022 a Terrassa, amb la quinzena major pujada estatal; i l’augment en el mateix període d’un 2% en el coeficient de situació màxim de l’IAE, amb la dotzena pujada més accentuada.