L'ou no ballarà enguany a la Catedral de Terrassa per la sequera

La tradició de l'ou com balla no se celebrarà enguany a la Catedral de Terrassa de la manera habitual. L'atri del temple no acollirà enguany la típica font pròpia de la festa del Corpus a causa de la situació de sequera que travessa el país. Fidel Catalán, rector de la catedral, explica que des de la comissió que organitza la festa del Corpus al temple s’ha reflexionat sobre la conveniència de col·locar enguany la font, "enmig d’una situació de sequera persistent que ni les darreres pluges han pogut alleugerir excessivament". "Tot i que la font té un circuit tancat d’aigua, no podem negar el seu ús, encara que reutilitzable", exposa. No obstant això, la comissió ha volgut seguir tenint present "aquesta tradició tant nostrada i íntimament unida a la tradició i a les arrels cristianes del nostre poble". Per això, enguany s’ha preparat una evocació de la font de l’ou com balla, a través d’una expressió gràfica que estarà a l’atri de la catedral des del dijous i fins el diumenge. A la parròquia de Sant Pere, els responsables també han decidit fer enguany una evocació d’aquesta font eucarística, que es podrà trobar a l’església de Sant Miquel. Terrassa va recuperar la font de l’ou com balla l'any 2015. El seu origen es situa probablement a la Catedral de Barcelona, on consta que l’any 1440 es celebrava, tot i que ininterrompudament es fa des de l’any 1637 al claustre de la catedral de la ciutat comtal. A altres ciutats de Catalunya també es manté aquesta tradició. Es tracta d’una representació de to clarament eucarístic unit a la festa del dia, com a exaltació de la Sagrada Forma consagrada que s’eleva sobre la font que té forma de calze, expressió de la vida nova que Jesucrist dona amb la seva mort i resurrecció. La font, habitualment, es guarneix amb llors i en alguns llocs amb fruites del temps com per exemple les cireres amb les quals es cobreix la tassa. A Terrassa consta que la font amb l’ou com balla es trobava al raval de Montserrat, tot i que hi ha constància que en algun altre carrer de la ciutat també es feia. Per les fotografies que ens han arribat, fins ben entrats els anys 50 es va mantenir aquesta tradició.