Terrassa

A Terrassa encara hi ha unes 7.600 edificacions amb amiant

L’Ajuntament ja disposa del cens propi sobre l’amiant a la ciutat i n’impulsarà la seva retirada

  • A Terrassa encara hi ha unes 7.600 edificacions amb amiant

ARA A PORTADA

Publicat el 08 de febrer de 2024 a les 18:15
Actualitzat el 09 de febrer de 2024 a les 11:43
Terrassa ja compta amb l’estudi que quantifica les cobertes amb presència d’amiant que hi ha al terme municipal i que una empresa externa ha realitzat aplicant les últimes tecnologies en teledetecció. Els ajuntaments estan obligats a elaborar el seu propi cens per tal de complir amb la legislació de la UE, que marca la retirada abans de l’any 2032, així com la legislació estatal i l’autonòmica. D’aquest cens es desprèn que unes 7.600 edificacions de la ciutat contenen amiant, és a dir, un 30% de les construccions privades i un 12% de les públiques. Uns resultats similars als que registren altres municipis i que en aquests moments, estan a l’espera de ser contrastats amb el mapa de cobertes que ha elaborat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Amb el cens final, es podrà procedir a avaluar, dissenyar, executar i prioritzar les actuacions a realitzar per a retirar aquest material. Aquest calendari haurà de prioritzar els espais i edificis utilitzats per a la prestació de serveis públics i, en particular, els col·lectius més vulnerables.   En aquest mateix sentit, la Generalitat ha dissenyat un full de ruta a través del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya 2023-2032 i, en aquests moments, ja compta amb un avantprojecte de llei per la gestió i retirada d’aquest material, al qual l’Ajuntament de Terrassa presentarà al·legacions a través de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).  Aquest dijous a la tarda, el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Xavier Cardona, ha presidit una reunió amb Josep Casas, director de l'Oficina de Transició Energètica de la CECOT; Elisabet Planas, secretària de la Cambra de la Propietat; Vanessa Ballester, delegada al Vallès Occidental i Sònia Castelló, vocal al Vallès Occidental del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica; i una delegació de la junta de la FAVT encapçalada pel seu president, Josep Antoni Sánchez. A la trobada també hi han participat els serveis tècnics municipals d'Urbanisme, Obra pública, Patrimoni i Participació ciutadana.
[caption id="attachment_529226" align="aligncenter" width="700"] Reunió d'aquest dijous per tractar la qüestió de la retirada de l'amiant[/caption] El motiu de la reunió ha estat explicar-los l'elaboració d'un document del cens de l'amiant de la ciutat de Terrassa i el calendari de retirada que s'està treballant, per tal d'acomplir amb la legislació europea, estatal i autonòmica. En la mateixa trobada, s'ha acordat crear una comissió de seguiment d'aquesta qüestió, integrada per l'Ajuntament, la Cecot, La Cambra de la Propietat, la FAVT i la delegació del Vallès Occidental del Col·legi d’Arquitectura Tècnica.
La voluntat de l’Ajuntament és treballar conjuntament amb els diferents agents socials de la ciutat per complir amb el calendari marcat per la Unió Europea: abans del 2028 l’amiant ha d’estar retirat dels béns de titularitat municipal i, abans de 2032, dels de titularitat privada. En aquests moments, la Generalitat estudia reforçar les subvencions de cara als privats, amb la possibilitat d’aprofitar la retirada de l’amiant per instal·lar plaques fotovoltaiques a les cobertes. Per la seva banda, l'Ajuntament de Terrassa valorarà la possible adopció d'exempcions o bonificacions en taxes o tributs en tràmit de llicències. 

Què és l’amiant? 

L’amiant és un material que va ser d’ús habitual en el sector de la construcció i de la indústria entre els anys 1950 i 1990 i que no es fabrica des de l’any 2002 i es va substituir per la fibra de vidre o la cel·lulosa. No obstant, encara és un material molt present a les grans ciutats perquè era un material econòmic i abundant que tenia propietats aïllants i ignífugues. Aquest residu té un cicle de vida estimat de 30 a 50 anys, per la qual cosa es calcula que l’any 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil.   En l'actualitat, l’amiant té la consideració de residu tòxic i les administracions, tant estatal com autonòmiques, treballen en la seva retirada. No obstant, cal recordar que només és nociu quan s’inhala la seva pols en el moment de manipular-lo, per la qual cosa, la seva sola presència no té un impacte en la salut pública. El principal àmbit d'exposició es dona en activitats relacionades amb la demolició, manteniment i retirada perquè s’alliberen microfibres que són tòxiques per a la salut.   La Llei estatal de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular, fixa com a objectiu reduir al mínim els efectes negatius de la generació i gestió d’aquests en la salut humana i en el medi ambient. Així, l’Ajuntament vetlla perquè, quan s’enderroca una construcció o es desmunten cobertes, dipòsits d’aigua o altres canalitzacions, els projectes ja contemplin les directrius que marca el Reial Decret que regula les "disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant".   En aquests casos, els petits industrials poden portar els residus d’amiant al Centre de Tractament de Residus del Vallès, abonant les taxes corresponents, perquè és un dels centres autoritzats per recepcionar, emmagatzemar i transferir residu d’amiant a destí final. D’altra banda, l’ordenança fiscal sobre la gestió de residus municipals, contempla que es poden portar gratuïtament fins a la deixalleria de Can Barba fins a 100 kg d’amiant, dins d’un horari concret i amb unes condicions d’embalatge determinades. 

Notícies recomenades