“Seria un reconeixement al hockey, que de Capgròs només té al Ranjit”

Del CD Terrassa de tota la vida, el hockey ha sigut i continua sent un dels motors de la seva vida. Olímpic a Tòquio ‘64, Mèxic ‘68 i Munic ‘72, va guanyar amb la lliga l’any 1976 amb l’equip de les Pedritxes. També és un fervent col·leccionista d’objectes que tinguin relació amb el seu esport. Admet que no està gaire habituat a esdeveniments com el de ser Capdidat, però manifesta que “s’ha de fer, s’ha de correspondre a allò que demani la situació”. Tot i això, és d’aquelles persones que prefereixen passar desapercebut. “Em limito a fer esport i a jugar a hockey i a fer tot el que faig, però mai ho fas, almenys jo, perquè ningú et digui, molt bé. Sempre hi ha algú altre que t’ho reconeix, però, més aviat prefereixo passar desapercebut”, insisteix. Nogués considera que “fas les coses el millor possible, però no ho fas perquè t’ho reconeguin, sinó perquè ho fas i ja està. I aquesta és la meva situació”. Té clar, malgrat això, que el món del hockey egarenc es mereixeria ser coronat com a Capgrós de l’Any en més oportunitats que les de fins ara. “Només hi ha hagut el Ranjit, que no sé si li van donar per ser del hockey o perquè era de l’Índia, però no hi ha ningú més, cap jugador més”, comenta. “Si a Terrassa hi ha més de 100 olímpics, una part molt important és el hockey. I si Terrassa és coneguda en el món, també és perquè el hockey ha aportat alguna cosa. Seria un reconeixement”. Actualment, encara juga a hockey i “a nivell internacional estic participant en un equip de +70, que ara ens estem preparant per a un Mundial que hi haurà al mes d’octubre”. També va ser l’artífex de l’exposició fotogràfica “La mirada del mundial”, a la Casa de l’Esport i té com a objectiu la creació d’un museu d’aquest esport.