Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (
ACA), creu que l'aplicació lineal de restriccions en conjuntures d'emergència per sequera "és injusta" amb els municipis que estalvien aigua i apunta que "en el pròxim pla de sequera les ciutats més eficients no haurien de patir restriccions, haurien de tenir més marge". Reyes ha citat com a exemple el municipi de Matadepera, "on el 50% de l'aigua no està registrada i el consum és més elevat", per acreditar el règim sancionador.
El director de l'ACA ha estat un dels tres convidats a la conferència sobre l'"Impacte econòmic davant l'emergència climàtica i de sequera", celebrada aquest matí a la Cambra de Comerç de Terrassa, en el marc de la 33a Setmana del Medi Ambient. Una sessió en què l'han acompanyat com a ponents
Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima, que ha cartografiat l'impacte mundial del canvi climàtic, i
Ròmul Prat, gerent de
CREVIN S.A. -
VINCOLOR S. A., que ha explicat l'aposta del grup per la sostenibilitat.
Reyes ha volgut deixar clar que, sense les pluges d'aquesta primavera, "el setembre s'haurien hagut d'aplicar talls d'aigua a Catalunya. La situació era molt crítica". I ha afegit què, si no continua plovent, les reserves acumulades cobriran les necessitats fins al mes d'octubre. "Al novembre tornarem a entrar en emergència". Les obres de les noves infraestructures estan en marxa, però les dues potabilitzadores no estaran enllestides fins a finals de 2025, ha confirmat.
Ara toca, ha dit
Reyes, consolidar recursos alternatius, invertir als municipis per minimitzar les pèrdues d'aigua, millorar la recirculació a les empreses i, "a casa, continuar reutilitzant les aigües de la dutxa i de la pica". De poc serveix fer inversions, ha dit, si "es perd entre el 20 i el 40% de l'aigua a la xarxa".
En el cas de Terrassa, la ciutat s'abasteix del sistema Ter-Llobregat, on el 60% de l'aigua ja és regenerada, de dessalinitzadora i de pous, quan abans de la crisi per sequera era del 20%.
[caption id="attachment_546674" align="aligncenter" width="700"]
Samuel Reyes, director de l'ACA, aquest matí a la Cambra de Comerç / Nebridi Aróztegui[/caption]
De la crisi de la sequera "en sortirem més forts", ha reblat el director de l'ACA, i amb una lliçó apresa: "No és correcte el que hem fet de prendre decisions econòmiques condicionades per la gestió de l'aigua. Cal analitzar i decidir primer el que volem com a país".
El tècnic ha defensat la gestió de la sequera per part de l'ACA i l'aplicació del
Pla Especial de Sequera que, ha dit, "ha seguit el principi de garantir l'abastiment amb el mínim impacte en les activitats econòmiques".
Un mètode que ha portat a decisions polèmiques, com aplicar restriccions del 80% al reg agrícola i d'un 25% a la indústria. "Hem intentat adaptar-nos a les diferents casuístiques, agrícoles, industrials, turístiques...", ha apuntat
Reyes, "buscant el menor impacte" i tenint en compte què "a la Costa Brava centre consumeixen 15 hectòmetres/any i al rec es destinen 80 hectòmetres, any". Per al ponent han estat "dos anys complicats, amb
pugnes entre sectors que no són bones".
Les grans mases boscoses generades pel desglaç ja estan funcionant com a pulmó del planeta
A preguntes del públic sobre per què no s'han fet inversions públiques a temps que garanteixin una oferta d'aigua en temps de crisi hídrica,
Reyes ha remès a la situació econòmica de l'ACA, condicionada per un deute acumulat de 1.500 milions d'euros el 2011, data en què els ingressos eres de 250 milions. "Vam tornar el deute l'any 2019 i ara podem invertir, però no endeutar-nos". Amb la caixa sanejada, l'ACA té avui "un romanent de 620 milions d'euros, dels quals tenim compromesos 340 amb obres amb el món local".
[caption id="attachment_546677" align="aligncenter" width="700"]
Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima, durant la seva ponencia / Nebridi Aróztegui[/caption]
El futur, la captura de carboni
Elvira Carles, veu autoritzada en la lluita contra el canvi climàtic, ha estat l'
encarredada de parlar del canvi climàtic i ho ha fet dibuixant el mapa de les emissions al planeta. La
Xina, ha dit
, és avui el primer país contaminant, amb el 32% de les emissions, i països com a l'
Iran, Mongòlia o Indonèsia són els grans "tapats" de la contaminació planetària. "Els pous de petroli mal segellats desprenen metà i gasos amb efecte hivernacle, però a l'Iran
no es permet l'entrada a ningú", ha dit.
Farmacèutica de formació i amb dos màsters per la UPC en Prevenció de Riscos Laborals i Enginyeria de l'Aigua, Carles ha recordat el paper que ja juga
la natura en la solució a l'escalfament del planeta per l'impacte de les emissions. Amb el desglaç dels pols,
les grans masses boscoses generades estan funcionant com a pulmó del món. "Avui, l'hemisferi nord concentra el màxim de gasos hivernacle a l'hivern. L'Amazònia és ara el pulmó d'Amèrica i els boscos de l'hemisferi nord,
de Canadà, Alaska i la de Tundra russa, estan netejant l'aire del planeta".
Elvira Carles: "Els països petroliers que finançaven informes qüestionant el canvi climàtic ja no ho fan, davant la possibilitat de fer negoci llogant els pous per amagatzemar carboni"
La sequera ja és un problema de dimensions planetàries que, l'any 2070, provocarà "
grans migracions de dues terceres parts del planeta" ha advertit l'experta. Carles planteja com a solucions les energies renovables, l'hidrogen verd i, prioritàriament, la captura del carboni.
"I què fem amb el carboni si el repte d'eliminar-lo és inabastable? Els experts proposen emmagatzemar-lo". Però on? "Una de les propostes -ha explicat- és col·locar-lo als pous de petroli inactius". Una iniciativa que posa en evidència els interesos que frenen la lluita contra 'emergència climàtica. "És curiós - ha revelat elvira Carles-, els països petroliers que finançaven informes qüestionant el canvi climàtic, ara han deixat de fer-ho en veure que tenen la possibilitat de continuar fent negoci llogant els pous tancats".
