Terrassa estrena un nou model d'entrega d'aliments

És “un nou model que promou l’autonomia de les persones usuàries”. Així defineix l’Ajuntament de Terrassa la modificació del sistema assistencial d’alimentació “que vol anar més enllà” de la provisió de menjar per esdevenir “una proposta dinàmica i flexible”; una proposta “que optimitza els recursos alimentaris per garantir una alimentació saludable i adaptada a les circumstàncies individuals”. El que ha fet l’àrea de Serveis Socials és unificar criteris “amb una baremació clara”, més equitativa, i, alhora, personalitzar l’assistència “per oferir una resposta adequada a la necessitat de cada persona o de cada família”. El nou sistema es va posar en marxa a principis de juny. El canvi de model, fruit “d’una reflexió interna amb els professionals del servei”, arriba en un context d’incertesa i tensió assistencial provocat per l’augment de destinataris d’aliments (el 34% més el 2023 que el 2022), que superen la xifra de 5.000 a Terrassa i la transformació dels ajuts: la Unió Europea va revisar el model tradicional per implantar les targetes moneder, substituint així el lliurament de productes als bancs d’aliments, a serveis com el del Rebost de Terrassa. La realitat, però, és una altra: els Serveis Socials disposen de 300 targetes que ja tenien, i les 300 que han d’arribar en base al nou sistema, gestionat per les comunitats autònomes. no han arribat. Potser arribaran al setembre. En tot cas, la quantitat de dispositius a Terrassa serà minsa, molt minsa, en comparació amb el volum de destinataris. El model híbrid, doncs, de transició entre els bancs d’aliments i les targetes moneder, “durará uns quants anys”, preveu el servei municipal.

Increment

Durant els últims anys, “s’ha incrementat de forma important el nombre de famílies receptores de recursos alimentaris, i el model de banc d’aliments ha deixat de ser el més eficient com a resposta majoritària”, indica l’Ajuntament. Aquesta situació va dur el consistori “a fer una reflexió: calia anar deixant les cistelles d’aliments que donen una resposta assistencialista i que poden crear dependència, i repensar el model”, subratlla Noel Duque, tinent d’alcalde d’Acció Social. El nou projecte “prioritza el dret a l’alimentació posant l’individu al centre, perquè té en consideració les seves necessitats personals” i vol oferir “una mirada diferent de la distribució dels recursos alimentaris, i atendre les persones d’acord amb la seva individualitat d’una manera que millori la seva qualitat de vida”. El model “incorpora una reflexió conjunta amb les persones usuàries i les incorpora a la presa de decisions sobre quina és la millor opció per cobrir les seves necessitats”, explica l’Ajuntament. L’objectiu és “buscar l’atenció òptima” a les persones “amb una mirada àmplia i tenint en consideració la seva situació personal i social”.