Saps on és... aquest bocí de quan hi eren els romans?

La persona que visiti l’edifici principal de l’Ajuntament de la ciutat, al raval de Montserrat i, en el vestíbul, observi les escales que condueixen a dependències municipals i, també al Saló de Plens, haurà de ser molt àgil per trobar el protagonista d’avui. No és l’escultura “Maternitat”, de Ferran Bach-Esteve, que ja va tenir el seu moment a aquesta secció. Es tracta d’una àmfora que queda amagada, a la part dreta, quan hom inicia la seva ascensió pels esglaons que transporten al primer pis. És una peça allargada, amb dues nanses en forma de rectangle i que està protegida per un vidre. Un petit cartell, a la seva base, revela la seva procedència romana, d’entre els segles I i II dC. La seva part de baix, acabada en punta, obliga que un article de metall que fa les funcions de peanya, ajudi que la seva figura emergeixi ferma i ben recta. La seva procedència: la Vil·la de l’Aiguacuit.

Un assentament antic

I què és la Vil·la de l’Aiguacuit? Doncs és un assentament situat al sud del barri del Segle XX, a tocar amb l’avinguda de Santa Eulàlia. El seu nom deriva d’una antiga casa de pagès i, si es busca la definició, trobem aquestes paraules: “Cola animal constituïda essencialment per gelatina impura, utilitzada com a adhesiu”. Ampliant informació, trobem que aquesta vil·la romana va experimentar “una llarga seqüència cronològica d’ocupació; des del segle I de la nostra era fins als segles X i XI”. Va ser objecte d’intervencions arqueològiques de 1988 a 1990, en dues tandes i tot el que es va trobar roman a les dependències del Museu de Terrassa. L’àmfora, tanmateix, no hi és.