Un Padrós que resulta que no era un Padrós

No, no és un mosaic de l’artista Santiago Padrós. Es deia en aquest diari en la secció “Saps on és...” del passat dissabte. La creença popular va superar la realitat i els qui donaven per suposat que aquesta obra era fruit de la creativitat de Padrós no estaven ben encaminats. Cert és que va mancar una mica més d’investigació i que, gràcies a l’historiador Domènec Ferran, un col·laborador habitual de la secció (quina llàstima no haver-li consultat com fem sovint), es va desfer l’entrellat. L’exdirector del Museu de Terrassa, en el seu dia, ja va escriure sobre aquesta obra i deia que en aquest edifici, seu de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros i després convertit en part en un bloc de pisos, “es poden contemplar un conjunt de mosaics, al mur de la dreta un fris estret, amb motius decoratius i a l’esquerra un gran plafó dividit en tres parts”. Ferran aprofundia sobre el mosaic, detallant les escenes que es poden contemplar encara, si es passeja pel raval de Montserrat, i advertia de la possible autoria del treball. “Apareix el nom, “De Casas”, i la data, “70”, de l’autor de l’obra d’art, però malauradament no en tenim cap mena d’informació, tan sols podem dir que no pertanyia a cap taller de mosaïcistes terrassencs”.  

Advertir de l’error

  També ens va advertir de l’error Alfons Martín, que escriu en un més que recomanable blog que s’anomena “rondaller.cat”. “Fa un temps vaig escriure un article sobre aquest mosaic al meu blog, on indicava que al mosaic hi havia la signatura “De Casas 70”. Potser estudis recents han tret a la llum la veritable data i autoria d’aquesta obra”, ens exposava. No és excusa, però la poca informació en la recerca de si era o no un Padrós, ens va fer caure de quatre potes sobre la versió més planera i més assequible. Mal fet. No és el primer Padrós que no és un Padrós. Per aquest motiu, consultar amb els que en saben és la principal virtut.