El preu del lloguer puja un 3,1% malgrat l’aplicació del topall

El preu mitjà del lloguer a la ciutat de Terrassa ha augmentat un 3,1% l’últim trimestre del 2024, respecte al primer trimestre del mateix any. En aquest sentit, mentre que durant els mesos de gener, febrer i març de l’any passat el lloguer tenia un preu de 730,28 euros de mitjana, a l’octubre, novembre i desembre, aquest preu mitjà s’ha incrementat als 753,25 euros. Són dades que ha fet públiques el Govern de la Generalitat (que recullen les dades dels lloguers dipositats a l'Incasol d'acord amb la LAU i no inclouen el lloguer temporal), coincidint amb el primer aniversari de l’aplicació del topall dels lloguers. Aquesta regulació, vigent des del 16 de març del 2024, s’aplica a 140 municipis catalans en què hi ha escassetat d’habitatge a un preu assequible, entre ells, Terrassa. I, des del passat 10 d’octubre, s’hi han sumat 131 localitats més. En aquestes zones resideix el 80,6% de la població de la comunitat, 6,2 milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’índex estableix per cada immoble un preu mínim i un preu màxim, un rang ampli que variaen funció de les característiques de cada habitatge. Els terrassencs, però, no han notat l’efecte desitjat de la implementació del topall. Ni tampoc els sabadellencs, tot i que l’augment del preu mitjà del lloguer a Sabadell ha estat més lleuger: ha passat dels 807,67 euros durant el primer trimestre del 2024 als 809,2 euros del quart trimestre del mateix any (+0,2%). En la mateixa línia, a Sant Cugat el preu mitjà ha passat dels 1.419,06 als 1.424,59 euros (+0,4%), i a Matadepera, dels 1.088,31 als 1.233,32 euros. En canvi, a la ciutat de Barcelona, el descens dels preus s’ha accentuat fins al 6,4%. Durant el primer trimestre del 2024 el preu mitjà del lloguer d’habitatges va ser de 1.193,53 euros i l’últim trimestre de l’any va caure fins als 1.117,39 euros. I el mateix ha passat a Rubí, on el preu ha passat dels 782,42 euros als 761,25 euros (-2,7%). En conjunt, els preus del lloguer als municipis amb zones declarades tensionades han caigut un 3,7%. I, per aquest motiu, aquest divendres, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s'han felicitat per la reducció dels preus, en el marc d’una trobada a la seu del Departament de Territori.

Contractes signats

Des de la seva entrada en vigor, s'han signat un miler de nous contractes al mes a Catalunya, segons la Generalitat. Segons les dades publicades aquest divendres, durant el 2024 s’han signat 118.626 contractes de lloguer a Catalunya. No obstant això, a les quatre províncies s’han signat menys contractes en l’últim trimestre del 2024 que durant el primer. Concretament, a la província de Barcelona, del gener al març se’n van signar 25.839, mentre que de l’octubre al desembre, 20.037; mentre que a Barcelona ciutat es va passar dels 9.825 contractes dels primers mesos del 2024, als 7.565 de l’últim trimestre. En el cas de Terrassa, durant el primer trimestre es van signar 1.121 contractes, i en l’últim, 866. I el mateix passa a Sabadell, que ha passat de 901 contractes signats a 628, així com a Sant Cugat (416 i 359, respectivament), Rubí (297 i 209) i Matadepera (24 i 21).

“No tots els propietaris són fons voltor”

La secretària de la Cambra de la Propietat de Terrassa, Elisabet Planas, manifesta que l’oferta de lloguer a la ciutat ha disminuït molt. “A la Cambra no en tenim, pràcticament. En el moment en què ens arriba un habitatge, es lloga el mateix dia”, explica. Planas també destaca que els propietaris i socis de l’entitat no són grans tenidors: “No tots els propietaris són fons voltor; el problema és que el topall dels lloguers no distingeix entre qui especula amb l’habitatge i qui no”. En aquest sentit, segons la secretària, a la ciutat han augmentat els casos de propietaris que tenen un pis i prefereixen vendre-se’l abans que llogar-lo. “Des dels governs anteriors s’ha potenciat la compra de l’habitatge i, ara, un cop han creat la bombolla, volen tallar-ho tot d’arrel. I els que ho paguen són els de sempre, els de la classe mitjana”, conclou Planas.