Saps on és... allò que no es veu, però que existeix?

Els gurús de les noves tecnologies i de la modernitat més absoluta pel que fa a la comunicació diuen que el que no es veu no existeix. És més o menys així, o alguna frase similar, d’aquelles que deixen anar aquelles persones que quan parlen, sentencien, i quan pronuncien alguna de les seves filosofies, pontifiquen. És un sentenciar i un pontificar una mica de tercera categoria, però aquest pensament s’ha dit o escrit públicament, no es pot negar. A què ve aquesta entrada, una mica com repartint llenya? Doncs a què no sempre és pública una mostra escultòrica o una pintura o qualsevol manifestació artística. Passa amb el Boca-Orella 1, una obra de l’artista local Ramon Suau i Pomés i que no la podrem observar si passegem per aquell carrer o parem a descansar a aquella plaça. No. Està a dins d’un dels edificis de la ciutat. La podem trobar a dins del Conservatori de Música de la ciutat i, com explica l’autor en la seva pàgina web, es va fer de fusta contraxapada. En dos mesos, com també revela a aquest mateix mitjà, la va finalitzar. Va començar el mes de gener de 2006 i va acabar el mes de març. És a dir, ara fa dinou anys. I, segons Suau, el promotor d’aquesta obra va ser l’Ajuntament de la ciutat.

Una mena de subtítol

Sota del nom de l’escultura, l’autor ha plasmat una mena de subtítol: “Incidència de l’escultura en l’arquitectura”. És cert que les dues disciplines es combinen i, fins i tot, si se’ns permet l’atreviment, es pot dir que escultor i arquitecte beuen una mica de les mateixes fonts per tal d’acabar creant les seves composicions. Veient l’escultura de Suau en el temple de la música, la boca s’evidencia totalment. L’orella? Amb una mica d’enginy, també es pot veure la seva presència.