"Són coses que passen", va comentar Álex Hernández micròfon en mà quan, per fi, la maquinària es va posar en marxa de nou. Sense retrets. "Hi ha hagut un problema amb el generador i no es pot culpar ningú", va dir. I Cantores de Híspalis va seguir a la seva, la nit d'aquest diumenge, ja de matinada de dilluns, i es va sobreposar a la incidència, com si res hagués passat. El grup de sevillanes havia promès omplir la plaça Nova d'alegria i trossos de nostàlgia, i així va ser.
Després d'una tarda amb actuacions de grups de folklore, Toni Torres (va tancar la seva aportació amb "Soy minero") obria la vetllada per donar pas al mític conjunt de sevillanes format per Carlos Ruiz, Juan Luis Calceteiro, Diego Benjumea i Álex Hernández. Amb un acompanyament musical potent, els sevillans, referent indiscutible d'aquest gènere, van obrir foc amb apel·lacions als records, perquè "visquem on visquem, ningú oblida el seu passat"; rememorant "las palanganas de loza y los braseros", perquè Sevilla somia la gràcia "de les coses que van marxar". Però el que va marxar va ser la llum, tot just quan començaven els acords de la llegendària "A bailar". Eren les 23.48 hores.
L'equip s'havia quedat sense subministrament elèctric. Els membres de Cantores de Híspalis es van retirar als camerinos, la gent es mirava, preguntava. Passats uns minuts, el Paco i la Maria, que s'havien passat la tarda a la plaça Nova, es van retirar a casa seva. I com ells, alguns més en els minuts següents: gairebé un terç de l'auditori va abandonar el vaixell i no va poder creuar la badia.
Sense combutible
El generador s'havia quedat sense combustible. "Marxem o esperem!", cridava l'Antonio desdes el públic. Perquè calia esperar. Dos esforçats treballadors de l'staff tècnic van anar a buscar gasoil. La furgoneta amb el material va arribar a la plaça Nova a les 00.24 hores. Es van descarregar, almenys, dues garrafes. A les 00.36, els generadors ja estaven en funcionament de nou, enmig dels aplaudiments del respectable. A les 00.39, els músics van tornar a l'escenari.
- Públic al concert del mític grup de sevillanes
- Pol Ortega
A les 00.43, "A bailar", de nou, com dèiem ahir. "Y no pasa ná", deien els Cantores.
A partir d'aquí, el concert dels sevillans va anar sobre rodes, amb una amalgama d'èxits, un assortiment de veus perfectament acoblades, un acompanyament que envoltava amb rigor les veus i un repertori identificable, amb "Tócala, tócala" i "Que no nos falte de ná", i amb diversos espectadors improvisant balls de sevillanes a la plaça. I abans, "Quiero cruzar la bahía".
"Por la bahía (por la bahía), yo quiero ser marinero, por la bahía, bajo el azul de los cielos, en el mar de Andalucía". A la 1.25, Carlos, Diego, Juan Luis i Álex es van acomiadar: "Que nunca os falte de ná", però quedava un bis, "para derramar salero por todo el albero". Cantores de Híspalis van tornar a interpretar "A bailar", com a regal electrogen. A la 1.32, és van encendre les llums i acabava un recital en el qual Cantores de Híspalis i bona part del seu públic es van sobreposar al que semblava un naufragi en la badia. I la van creuar de matinada. "Hem estat molt a gust", deia Carlos Ruiz a aques diari minuts després de la travessia.
