El Castell Cartoixa de Vallparadís, situat al costat del Torrent de Vallparadís, és l’edifici més gran i antic del conjunt. La seva història es remunta al segle XII, quan es va construir com una fortificació defensiva i de vigilància. Els seus orígens es vinculen a Berenguer Sanlà i la seva esposa Ermesenda, que van adquirir els terrenys al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, per edificar-hi la seva residència senyorial. La propietat va romandre en mans de la família Sanlà-Terrassa entre els anys 1110 i 1344.
L’any 1344, Blanca de Centelles va cedir el castell a l’Orde de la Cartoixa, que el va transformar en el monestir de Sant Jaume de Vallparadís fins al 1413. Durant aquesta etapa monàstica, l’edifici es va ampliar amb la construcció d’un claustre de dos pisos al pati central, una sala capitular a l’est i una església situada entre la torre central i els murs nord i est. La nau gòtica d’aquesta església és coneguda popularment com el “Tinellet”, per la seva semblança amb el Palau del Tinell de Barcelona.
Posteriorment, el castell va pertànyer a la família Sentmenat (1413-1852) i a la família Maurí (1852-1947), fins que l’any 1947 va ser adquirit per l’Ajuntament de Terrassa. Arquitectònicament, destaca per la seva planta quadrada amb sis torres que sobresurten del perímetre, format per murs de pedra amb espitlleres i envoltat per un fossat. Entre 1947 i 1949, el monument va ser restaurat pels arquitectes Alexandre Ferran i Camil Pallàs. Des de l’any 1959 funciona com a museu i des del 1992 és la seu principal del Museu de Terrassa, que acull una exposició permanent sobre l’evolució del territori i l’ocupació humana de la ciutat i la seva comarca.
Torre Soteras
Just darrere del castell s’alçava una torre singular, ja desapareguda, construïda el 1909 per l’arquitecte Salvador Soteras i Taberner. Dissenyada en un estil historicista amb elements neogòtics, destacava per la seva torre emmerletada que li donava l’aire d’un petit castell, creant un diàleg visual amb el veí Castell Cartoixa. El nom correcte seria Torre Agustina Maurí, en honor a l’esposa de l’arquitecte, propietària de la casa i dels terrenys que l’envoltaven. La torre es va construir sobre l’antic emplaçament de l’ermita de Sant Jaume, prèviament enderrocada.
La família Soteras Maurí no hi residia habitualment, vivint a Barcelona amb els seus fills: Maria, Josep, Paulina, Ana, Mercedes, Domingo i Maria Teresa. Destacaven Maria, primera dona advocada de la Universitat de Barcelona, i Josep, reconegut arquitecte amb obres com el Camp Nou, l’edifici Olivetti i, a Terrassa, la Llar de l’Ancianitat, la Mútua i el Centre Cultural.
El 24 d’abril de 1946, l’Institut Loyola, sota la dependència dels jesuïtes, va inaugurar a la Torre Soteras un nou espai per a l’orientació integral dels adolescents, amb suport psicològic, espiritual i material per a joves en situació de vulnerabilitat. El diari Tarrasa, en l’edició del 26 d’abril de 1946, recollia la notícia amb el subtítol: “La Religión y la Ciencia, unidas en el amparo y Servicio de los menores delincuentes y moralmente abandonados”.
Finalment, l’edifici fou enderrocat i, al seu lloc, la Diputació de Barcelona inaugurà el 14 d’abril del 1970 el Museu Provincial Tèxtil Josep Biosca, actualment conegut com a Centre de Documentació i Museu Tèxtil.
- Castell Cartoixa i Torre Soteras
- Nebridi Aróztegui
