Manolo Gil , 25 anys: “Vam haver de pujar el nostre topall veient la situació”
- Manolo Gil
El Manolo va independitzar-se fa prop de mig any amb la seva parella. “Vam estar buscant pis durant uns cinc mesos. Va haver-hi moments d’angoixa i esgotament perquè miràvem alguns que crèiem que ens encaixaven, els visitàvem i no era per res del món el que esperàvem”. Van buscar al Cementiri Vell, a Sant Pere i al Segle XX, entre d’altres, “però era impossible. Tot allà pujava molt de preu”. Finalment, van trobar un pis de 85 metres a Can Palet, a la vora de Vallparadís, per 180.000 euros. “El nostre topall inicial eren els 180.000 euros, però el vam haver de pujar posteriorment veient la situació. Quan vam trobar aquest pis, estava taxat en 210.000, però el vam poder acabar comprant millor de preu”. El més estressant, però, va ser el moment de compra, “perquè el venedor tenia pressa i volia anar ràpid”.
Ana Reyes, 28 anys: “Buscar pis, sigui de lloguer o compra, és una odissea”
- Ana Reyes
L’Ana va començar a buscar pis al maig, i va veure que “l’habitatge a Terrassa és bastant complicat. Si vols comprar qualsevol pis decent, se’n va a 220.000 o 230.000 euros”. Va optar pel lloguer, però es va topar amb diversos inconvenients: “demanaven, tant per pis com per habitació, temporalitat, és a dir, estar aquí per a un contracte laboral o per estudis. A mi, estant fixa i empadronada, no me’n donaven”. Un altre conflicte va ser que “en aquests pisos no es pot tenir mascotes, cosa que em sembla malament perquè la llei ja diu que una mascota pot ser part de la família”. Per aquestes raons, denuncia que “buscar pis, sigui de lloguer o compra, és una odissea”. Amb tot, va trobar on quedar-se: “He trobat un pis petitet, d’uns 40 metres, a Sant Pere Nord, per 600 euros al mes”.
