L’habitatge s’ha convertit en un dels principals maldecaps de molts terrassencs i terrassenques, especialment d’aquells més joves. Llogar un pis a la ciutat pot rondar el miler d’euros de mitjana, mentre que comprar-ne un esdevé encara més difícil: el metre quadrat surt a uns 2.100 euros, segons dades del portal immobiliari Tinsa. Amb tot, tampoc és d’estranyar topar-nos durant una cerca ràpida als principals portals web amb immobles que superen els 4.000 euros per metre quadrat en condicions impensables per aquesta magnitud, com ara tractar-se de pisos de 40 metres quadrats hàbils o situar-se a la perifèria de la ciutat. De fet, sense anar molt lluny, hi ha exemples de pisos de 45 metres quadrats per 197.000 euros a la carretera de Castellar, de 44 metres per 179.000 euros a Ca n'Aurell, o de 40 metres per 140.000 euros al Segle XX, per exemple.
“Es pot parlar de problema greu: hi ha poc habitatge de lloguer, i el de compra puja cada vegada més”, considera la presidenta de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa, Elisabet Planas. L’auge d’aparicions d’aquests minipisos, estudis o lofts amb preus desorbitats a la ciutat desperta un escenari encara pitjor per als potencials compradors d’habitatge. Inicialment, es presenten amb un alt preu de compra que pot arribar a sorprendre. Tot i això, Planas llença un missatge tranquil·litzador dient que “aquest és el preu pel qual s’anuncia l’habitatge. Moltes vegades no es venen pel preu que s’anuncia”.
Un dels col·lectius més afectats per la problemàtica de l’habitatge és el de joves. “Els bancs no faciliten el 100% del preu d’adquisició d’un habitatge, i s’ha de tenir uns estalvis que amb els sous de l’actualitat, moltes vegades no és possible arribar-hi”, afegeix Elisabet Planas.
Terrassa es tracta d’una ciutat particular, comparada amb municipis veïns de característiques similars, com poden ser Sabadell, on l’habitatge és encara més car. “La nostra ciutat encara té superfície per créixer, Sabadell ja no té terreny”, comenta Planas. Tot plegat fa que el Centre de Terrassa sigui cada vegada més gran. Almenys, així es reflecteix en els preus dels habitatges cada vegada més elevats, més enllà. El que abans es podia concebre cèntric, com la Plaça Vella, el carrer Major, el raval de Montserrat i, com a molt, el portal de Sant Roc, ara va fins a barris com Ca n’Aurell, Vallparadís o l’Escola Industrial. La perifèria també s’encareix, com ara “la zona de Can Roca, que és cara perquè és emergent: està ben connectada, és una zona molt nova i rep molta gent de Barcelona i a prop”, explica la presidenta de la Cambra de Propietat Urbana.
Precisament, aquest és un dels grans targets dels habitatges terrassencs. “Arriba gent expulsada de Barcelona, però també de l’Hospitalet i altres municipis, i tot plegat també fa que els preus pugin i anem patint”, relata Planas. El potencial de creixement de Terrassa i la seva bona connexió són uns grans atractius per a tots els compradors.
