Davant la creixent amenaça meteorològica i la gran presència de vegetació a les rieres, l’actual Programa de Govern (2023-27) n’aposta per la millora, no només pel que fa al seu manteniment i seguretat, sinó també en relació amb el seu disseny de futur, abordant-ne la transformació a partir dels reptes que planteja la renaturalització.
Ara bé, hi ha qui manté cert escepticisme davant aquesta naturalització. El professor de l’Eseiaat de la UPC, i especialista en cimentacions, Xavier Álvarez, defensa que optar per les rieres com a espais de passeig o oci és, segons ell, assumir un risc innecessari: “El millor que es pot fer és no fer-hi passar la gent. El dia que hi hagi un aiguat, se t’emportarà arbres, pedres i tot el que hi hagi”.
Un exemple del que s’hauria d’evitar, diu el professor de l’Eseiaat, és el que s’ha fet al Besos. “La millor manera de pacificar la força de la natura és mantenir les rieres, no tocar-les. El que sí que cal és netejar-les de vegetació, però no cal fer-hi parcs o passeigs per a la gent”, afirma Álvarez, dient que Terrassa ja està preparada per suportar tempestes gràcies a que “és una de les poques poblacions de l’Àrea Mteropolitana de Barcelona que tenen el Pla d’Inundabilitat al dia. Montcada i Reixac, per exemple, estant envoltada del Besos i del Ripoll, no el té fet”.
Terrassa és una ciutat geològicament situada en un punt de descàrrega natural de les serres de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Tant aquesta serralada com la mateixa Montserrat poden actuar d’acceleradors de tempestes ja que, com amplia el meteoròleg terrassenc Marc Silvestre, “hi pot haver xoc de vents que regenerin precipitacions i facin que siguin estàtiques”.
El massís de Sant Llorenç, a més a més, és conegut per retenir poca aigua —només un 3,27%, segons un estudi hidrogeològic del parc natural—, i això també incideix en Terrassa. Els torrents i les rieres que baixen de Sant Llorenç i la Mola fan que la ciutat pugui ser sensible quan plou fort en poca estona, per aquest motiu, el també meteoròleg terrassenc Francesc Mauri diu que “Terrassa no és poc refiar mai de la pluja”.
Aquesta casuística fa que Xavier Álvarez reclami que Terrassa ha de viure més en harmonia amb la seva realitat geològica i hídrica. “La ciutat viu d’esquena a la natura. Si els districtes es distribuïssin en funció de l’entorn hídric, seria culturalment interessant. Per això, aposta per una ciutat més verda, amb paviments permeables que permetin que l’aigua es reparteixi democràticament i no provoqui esvorancs ni rierades sobtades. També recorda que, contrari a Sant Llorenç del Munt, Terrassa compta amb molta aigua subterrània, fins i tot en sequera, fet que reclama que “podria aprofitar-se molt millor”.
