El nombre de terrassencs que viuen a l’estranger continua creixent. L’1 de gener del 2026, la ciutat registrava 8.654 residents fora de l’Estat espanyol, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa un increment del 4% respecte a l’any anterior, quan n’hi havia 8.318.
Amb aquestes dades, Terrassa es manté com el tercer municipi català amb més població a l’estranger, només superada per Barcelona (192.869) i l’Hospitalet de Llobregat (9.918). Per darrere hi ha Badalona (8.484) i Sabadell (8.384).
Aquest augment s’emmarca en una tendència general a Catalunya, on ja hi ha 427.423 residents a l’estranger, un 5,1% més que l’any anterior. Es tracta de persones amb nacionalitat espanyola que viuen fora i que tenien la seva darrera inscripció padronal en un municipi català.
En clau comarcal, el Vallès Occidental, on s’integra Terrassa, és la segona comarca amb més població a l’estranger, amb 29.224 persones. L’any passat eren 28.055, de manera que l’increment és del 4,2%, una evolució molt similar a la registrada a la ciutat. Només el Barcelonès supera aquesta xifra, amb més de 217.000 residents fora del país.
Predomini europeu
Pel que fa a la distribució geogràfica de la població egarenca a l’exterior, Europa continua sent el principal destí. Dels 8.654 residents, 3.855 viuen en països de la Unió Europea i 1.456 a la resta d’Europa. Això suposa que més de la meitat dels terrassencs a l’estranger resideixen en territori europeu (5.311).
Amèrica és el segon gran pol d’atracció, amb 1.566 residents a l’Amèrica del Sud i 1.219 a l’Amèrica del Nord i Central. La resta es reparteixen entre Àfrica (251), Àsia (165) i Oceania (142), amb una presència molt més reduïda.
Per països, França és clarament el principal destí dels terrassencs, amb un total de 1.746 residents. La segueixen Alemanya (1.026) i el Regne Unit (625). També destaquen els Estats Units (607) i l’Argentina (540). Altres països amb presència rellevant són Suïssa (513), Bèlgica (427), Mèxic (278), Brasil (226), els Països Baixos (183) i Colòmbia (151).
Origen divers
Una part significativa dels terrassencs que viuen a l’estranger no han nascut a Catalunya. De fet, 4.893 dels residents són nascuts a l’estranger, mentre que 3.420 van néixer al territori català i 333 a la resta d’Espanya. Aquest fet reflecteix el pes dels processos de retorn o mobilitat internacional de persones que havien residit a la ciutat.
Pel que fa al sexe, la distribució és força equilibrada, amb un lleuger predomini dels homes. En concret, 4.393 dels residents a l’estranger són homes (50,8%) i 4.261 són dones (49,2%). Aquesta paritat s’ha mantingut estable al llarg dels darrers anys.
Distribució per edat
En relació amb l’edat, la major part dels terrassencs a l’estranger es concentra en franges de població activa. Els grups més nombrosos se situen entre els 30 i els 54 anys, amb xifres destacades també entre els joves de 15 a 29 anys. Això indica que la mobilitat exterior continua vinculada sobretot a motius laborals i formatius. Tot i això, també hi ha presència de menors i persones grans, fet que apunta a dinàmiques familiars i trajectòries migratòries més consolidades.
Una xifra que no ha deixat de créixer
Des del 2009, el nombre de terrassencs residents a l’estranger ha experimentat un creixement sostingut i sense interrupcions. Aquell any, segons l’Idescat, hi havia 2.708 persones inscrites fora de l’Estat, una xifra que no ha deixat d’augmentar any rere any fins a arribar als 8.654 actuals. En poc més d’una dècada i mitja, la població a l’exterior s’ha més que triplicat, amb increments constants. Aquest augment progressiu reflecteix tant el retorn de persones nascudes a l’estranger com la sortida de terrassencs per motius laborals, acadèmics o personals. A més, aquesta tendència evidencia que la mobilitat internacional s’ha consolidat com un fenomen estructural dins la realitat demogràfica de la ciutat.
