Francesca Gèneres de Punt, botiga de barri: "No sé per què he desaparegut de Google"

Abans d’aixecar la persiana al carrer de Prat de la Riba, la Francesca Terrats ja es guanyava la vida cosint. Ho feia en un quarto de reixa, a la rambleta del Pare Alegre, en un d’aquells baixos tradicionals de la ciutat: “Va començar allà venent calces i collint punts de mitja”, recorda Marta Rius, filla de la Francesca. Amb tres fills i un altre en camí, va decidir fer obrir una botiga l’any 1967, llogant un local davant d’on vivien els seus pares, en un sector del barri de Vallparadís que aleshores estava tot per fer: “Això era un camp; no hi havia res edificat”. Així va néixer Francesca Gèneres de Punt.

Des d’aquella obertura a tocar de la plaça de l’Onze de Setembre, el pas de les dècades no ha alterat l’establiment. No s’hi ha fet cap reforma, conserva l’essència original, els taulells de l’època i una oferta que fuig de les modes efímeres: des de roba interior, pijames i batins fins a vetes, fils i gomes. Per a la Marta (58 anys), la botiga ha estat la seva vida. De petita jugava a despatxar i, tot i formar-se en jardí d’infància, la precarietat salarial la va empènyer al negoci familiar: “La meva mare em va fer veure que amb aquell sou de l’escola bressol mai no podria casar-me”. Després d’anys compartint torns amb una mare que la va ajudar fins a l’últim alè, la Marta va assumir la titularitat el 2005. 

Al marge del món digital

El negoci viu completament al marge del món digital. Tant és així que ni tan sols apareix a la xarxa. Tal com assegura la propietària, el perfil de la botiga fa un temps que va desaparèixer misteriosament del cercador més utilitzat d’Internet. "No sé per què he desaparegut de Google", comenta amb una barreja de sorpresa i bon humor. Però hi ha clients que continuen localitzant el número de telèfon a les Pàgines Grogues, i altres que ja el tenen a la seva agenda. Perquè, segurament, el gran secret de la seva continuïtat és el caliu humà: “M’encanta enraonar amb la gent; venen a xerrar i fem teràpia”. Davant el canvi d’hàbits o la caiguda en la costura casolana, molts clients nous s’aturen sorpresos d’haver trobat un comerç de barri que ja no abunda: “Em diuen: quina sort que t’he trobat, perquè no queden botigues com la teva”. 

Amb la jubilació a l’horitzó i sense relleu generacional —el seu fill té una altra professió—, la Marta Rius sap que el negoci tancarà definitivament quan ella plegui, obrint la porta a un lloguer o una venda del local. Tot i això, fins que arribi aquell comiat definitiu, Francesca Gèneres de Punt continuarà bategant com un sincer refugi de proximitat al barri de Vallparadís.