Joves que trien el seu futur entre vocació o estabilitat: “Som massa petits per decidir la nostra vida sencera”

El Recinte Firal acull aquest dimecres i dijous una nova edició de la fira Terrassa Tria Futur, un espai que acosta estudiants, cicles formatius, graus i, fins i tot, empreses amb un objectiu comú: orientar el futur acadèmic i professional. Amb 91 expositors i més de 400 activitats, la cita posa sobre la taula un parell de preguntes clau: què busquen realment els joves quan han de decidir el seu futur, i si realment és massa d’hora per a que decideixin el seu futur?

Des de l’organització, la fira es planteja com molt més que un aparador formatiu. “La idea és que totes les persones que estan buscant una orientació professional a la ciutat tinguin un recurs físic on poder trobar la seva opció”, explica Verónica Ruiz, cap de projectes i processos de l’Ajuntament de Terrassa. Més enllà d’això, destaca que l’espai no només s’adreça a joves estudiants, sinó també a persones adultes que volen reorientar la seva trajectòria laboral. Una de les claus, segons Ruiz, és trobar l’equilibri entre vocació i qualitat de vida: “Es tracta que puguin descobrir què els agrada, però també que, a la llarga, els permeti viure bé, amb una bona conciliació entre la vida personal i professional”.

Per la seva banda, Javier Lacárcel, dels serveis municipals d’Educació, subratlla la importància d’entendre la tria del futur com un procés obert i flexible. “És una decisió complexa, però no definitiva. Avui en dia som conscients que els itineraris professionals poden anar variant al llarg de la vida”, apunta. En aquest sentit, també posa en valor les millores organitzatives d’aquesta edició: “Hem intentat que l’experiència sigui el més positiva possible, amb un sistema d’entrada que permeti visitar els estands amb tranquil·litat i sense les aglomeracions d’altres anys”. La fira compta amb 5.000 reserves confirmades entre aquest dimecres i dijous.

Incertesa generalitzada

Tot i l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la fira, una sensació es repeteix entre molts dels joves: la incertesa. La majoria tenen clar el següent pas immediat, com per exemple el fet d’estudiar batxillerat o cicles formatius, però no tenen tan clar el camí a llarg termini.

És el cas de la Laia Vicente i l’Emma González, alumnes del Nicolau Copèrnic, que coincideixen a assenyalar que encara no saben cap a on volen encaminar-se. “Sabem què estudiarem l’any que ve, -batxillerat científic i social-, però més enllà no ho tenim clar”, expliquen. Com elles, molts visitants recorren els estands de la fira “amb l’objectiu d’agafar idees i descobrir opcions” que, potser, no havien pogut plantejar-se prèviament.

Aquesta falta de definició també es fa evident en perfils com el de l’Oriol Sort, que admet que, tot i voler ser policia “hi ha moltes opcions i no saps per on començar”. També el cas del Moleko Iwera, que “no tinc clar de què vull treballar, però sí l’àmbit: la tecnologia”.

Decidir massa d’hora?

Una altra idea que es repeteix és la dificultat de prendre decisions importants a una edat tan primerenca. Alguns encara no se senten preparats per escollir un futur que veuen tan important. “Som massa petits per decidir la nostra vida sencera”, afirma l’Emma González. En la mateixa línia, la Martina Lázaro, de l’INS Viladecavalls, reconeix que “és un procés que costa molt”, fet que pot generar preocupacions pel fet de “no saber si entro, què faré...”.

Els neguits també apareixen per altres raons, com en el cas d’en Joan Esteve Ortí, de l’INS Matadepera, que, malgrat tenir clar el seu futur, “pots patir pensant si tindràs feina o no”.

Vocació o diners?

Quan se’ls pregunta en general, molts coincideixen que la seva generació tendeix a prioritzar l’economia. “Jo crec que la gent s’orienta per guanyar diners”, assegura el Joan Esteve, mentre que el Joel Garcia, del Copèrnic diu que molts joves “volen una vida fàcil i molts diners”.

Tot i això, quan parlen en primera persona, el discurs canvia. La majoria defensen la importància de dedicar-se a una feina que els agradi. “És important que t’agradi el que fas, perquè hi dedicaràs moltes hores”, reflexiona en Moleko Iwera. L’Emma González és directa: “Principalment, si puc cobrar bé, serà el millor. Però m’ha d’agradar, perquè hi treballaré cada dia”.

Vocacions clares minoritàries

Malgrat els dubtes generalitzats, també hi ha casos de joves que tenen molt clar el seu futur des de fa temps. El Joel Garcia, per exemple, té decidit que vol ser professor des de petit: “M’agraden molt els nens, m’agrada fer activitats i sempre ho he tingut clar”. En una línia similar, el Joan Esteve aposta per l’electromecànica, “perquè sempre he estat una mica manetes, em ve de lluny”.

Aquestes trajectòries mostren que, tot i la incertesa dominant, la vocació continua sent un motor important per a una part dels joves, especialment quan han tingut contacte previ amb l’àmbit que els interessa.

Què diuen els protagonistes? 

Joan Esteve Ortí (16 anys): INS Matadepera

 He tingut dubtes per no fer batxillerat com fa la gent normal, i fer cicles enlloc. Però ho tinc clar

Moleko Iwera (15 anys): Institut-Escola Feixes

 T’ha d’agradar la feina, perquè estaràs 8 hores al dia treballant-hi, i se’t pot fer pesada

Laia Vicente i Emma González (15 i 16 anys): INS Nicolau Copèrnic

 Som massa petits per decidir la nostra vida sencera. Pots estudiar i te’n pots empenedir

Oriol Sort  (15 anys): INS Nicolau Copèrnic

 Hi ha moltes opcions, i no saps per on començar. Preocupa no entrar on vols i no trobar feina

Joel Garcia (15 anys): INS Nicolau Copèrnic

 Sempre ho he tingut clar: m’agraden els nens i fer activitats. Seré professor, i ho faré el millor que puc

Martina Lázaro  (15 anys): INS Viladecavalls

 He vingut a informar-me pels dos àmbits que m’interessen, però també per a investigar més