Prop de 5.000 noms, històries silenciades i documents dispersos podrien començar a prendre forma en un espai digital únic a l’Estat. L’Espai Virtual de la Memòria Històrica de Terrassa afronta una nova etapa després d’obtenir el compromís institucional necessari per fer un salt qualitatiu en la recerca i difusió de la repressió franquista.
La iniciativa impulsada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) entrarà en la seva segona fase gràcies a l’aportació de 6.000 euros per part de l’Ajuntament. Aquesta quantitat permetrà activar una subvenció de 20.000 euros del Departament de Cultura de la Generalitat, condicionada al fet que el consistori assumeixi una part del pressupost. El termini per formalitzar l’ingrés i presentar la sol·licitud s’acaba aquest mes de febrer.
Segons el coordinador del projecte, Manel Márquez, aquest suport és clau per continuar una feina que fins ara s'ha aconseguit amb recursos limitats. Els nous fons permetran reprendre el buidatge sistemàtic de milers de persones represaliades, amb l’objectiu de completar les seves fitxes amb dades personals, professionals i sindicals, i avançar cap a futures biografies documentades.
El projecte aposta clarament per un equip format majoritàriament per joves historiadors, especialitzats en l’estudi de la repressió i els crims del franquisme: "La memòria democràtica és un camp de batalla en què és imprescindible la implicació dels joves". Márquez defensa que “la recerca rigorosa i el compromís amb la memòria democràtica han d’anar acompanyats d’un reconeixement laboral”, especialment en un moment en què determinats relats intenten relativitzar el passat repressiu.
A més del suport municipal i de la Generalitat, el CEHT confia a completar el finançament amb ajuts d’altres administracions i entitats. Entre elles, la Diputació de Barcelona (uns 6.000 euros) o el Consell Comarcal del Vallès Occidental (més de 2.000 euros), que podrien permetre un desenvolupament més ràpid i ambiciós de l’Espai Virtual.
El projecte no es limita a l’elaboració de bases de dades. De cara a l’any vinent, l’entitat vol obrir converses amb l’Arxiu Militar Territorial per intentar digitalitzar documentació vinculada a Terrassa, una operació inèdita fins ara i que podria marcar un abans i un després en l’accés a fonts militars sobre la repressió.
El compromís institucional es va formalitzar en una reunió celebrada el 28 de gener a l’Ajuntament de Terrassa, amb la presència de l’alcalde Jordi Ballart, el tinent d’alcalde Joan Salvador i la regidora de Drets Humans i Memòria Democràtica, Montserrat Caupena. Una trobada que, per al CEHT, confirma que la recuperació de la memòria històrica comença a ocupar un lloc central en l’agenda pública de la ciutat.
