Lluís Puig té el 6 d’octubre com a data clau per encarar el seu possible retorn a Terrassa: aquell dimarts, el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha de fixar si la llei d’amnistia pot cobrir la malversació, el delicte que el Tribunal Suprem ha deixat fora de la mesura i que manté activa l’ordre de detenció contra el terrassenc, conseller de Cultura durant l’1-O, que aquests anys ha viscut entre Bèlgica i la Catalunya Nord, i és diputat de Junts al Parlament.
El Suprem al·legava que la malversació podia afectar fons europeus, però el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar l’amnistia el juliol i, el 22 de setembre, la majoria progressista del TC va rebutjar la ponència que proposava desestimar el recurs de Jordi Turull. Si el criteri es confirma, un cop publicada la sentència, Pablo Llarena, jutge instructor del Suprem, hauria d’arxivar la causa i aixecar les ordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Puig, i l’alt tribunal hauria de posar fi a les inhabilitacions de la resta de condemnats per malversació: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Turull.
El cas Sixena, al Suprem, no afecta el retorn: la desobediència no comporta presó, però una condemna el podria inhabilitar.
Referent cultural
Meritxell Lluís, portaveu de Junts a Terrassa, el defineix com “una persona important de Terrassa, un referent de la cultura catalana i un exemple de compromís amb Catalunya i la llibertat”. Puig havia estat director general de Cultura Popular abans d’entrar al Govern. La portaveu atribueix a la justícia europea la possibilitat del retorn: “Cal tenir present que si Europa no hagués obligat l’Estat a rectificar, l’estat espanyol no ho hauria fet”. També en destaca la manera d’afrontar aquests anys: “En Lluís no s’ha queixat mai. Va ser fidel al Govern de Catalunya, va entendre que el camí de l’exili seria dur i no ha caigut en el desànim ni ha deixat de treballar”. Reivindica el pes polític de Junts per explicar que Pedro Sánchez i Salvador Illa hagin canviat de posició: “La força política té sentit sempre i a tots els nivells”. I defensa la tenacitat de “fer que les coses passin”: “Davant de reptes complicats, el secret és tenir convenciments sòlids i la tenacitat de la feina ben feta”.
“Per a mi, poder comptar amb en Lluís a Terrassa és un motiu d’alegria i, sense cap dubte, una altra font d’energia per anar endavant amb allò que ara fem i, sobretot, amb el que farem”, conclou.
Mirada al Suprem
Ona Martínez, portaveu d’ERC a Terrassa, creu que el 6 d’octubre “ha de marcar l’inici perquè els exiliats tornin a casa” i perquè s’acabin les inhabilitacions com la d’Oriol Junqueras. Els republicans, però, es miren el Suprem amb prudència. “Ens ha sorprès massa vegades”, admet Martínez. “Han d’aplicar l’amnistia sencera i ho han de fer ja”, reclama. A més, demana que l’amnistia arribi a tots els activistes encausats. Segons dades d’Alerta Solidària, 162 persones encara no han rebut l’amnistia més de dos anys després de l’aprovació de la llei, moltes d’elles activistes i manifestants. “L’amnistia no tanca el conflicte, però tampoc es tanca amb els líders”, afegeix. De cara a les municipals del 2027, a menys d’un any vista, Martínez confia que l’amnistia sigui un impuls per a l’independentisme: “Tot moviment necessita victòries”. I preveu: “Quan torni Lluís Puig a Terrassa, el moment serà d’una emotivitat molt gran”.
El Govern de l’1 d’octubre, 9 anys després
Tres membres del Govern de l’1-O són a l’exili, amb ordre de detenció: el president Carles Puigdemont, Toni Comín (Salut) i Lluís Puig (Cultura). Sis van passar per la presó fins a l’indult del 2021. Oriol Junqueras (Economia), Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Exteriors) i Dolors Bassa (Treball) continuen inhabilitats per malversació. Joaquim Forn (Interior) i el també terrassenc Josep Rull (Territori), condemnats només per sedició, ja no ho estan: Rull presideix el Parlament. Carles Mundó (Justícia), Meritxell Borràs (Governació) i Santi Vila (Empresa) van ser condemnats per desobediència, sense presó. Meritxell Serret (Agricultura) va tornar de l’exili el 2021 i el Suprem la va amnistiar el juliol. Clara Ponsatí (Ensenyament) va tornar el 2023.
