Mig segle després que Terrassa protagonitzés alguns dels primers grans gestos de llibertat política en una Espanya encara marcada pel franquisme, la ciutat ha tornat aquest dimarts la mirada a aquell maig del 1976 convuls que va canviar la seva història. L’Auditori Municipal ha acollit l’acte de commemoració del cinquantè aniversari del Primer de Maig al Torrent de Vallparadís i del multitudinari míting del PSUC al pavelló de l’Sferic, dues fites que van convertir Terrassa en un símbol de la lluita antifranquista.
La trobada, impulsada pel grup de Memòria Democràtica i el Sindicat de Pensionistes de CCOO del Vallès Occidental i Catalunya Central, ha reunit protagonistes directes d’aquells fets i desenes d’assistents.
La sessió ha començat amb la intervenció del secretari general de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central, Iván Ramos, que ha reivindicat el llegat de la generació que va desafiar el franquisme. “Espanya, Catalunya i Terrassa són millors que fa 50 anys”, ha expressat, recordant que “hi va haver gent que se la va jugar: es van comprometre, van lluitar, van pensar i es van organitzar”. Ramos també ha advertit que ara “tenim el repte de combatre l’extrema dreta i l’individualisme, i ho haurem de fer des del convenciment que només amb democràcia podran avançar els drets socials i laborals”.
- Iván Ramos, durant la seva intervenció
- ALBERTO TALLÓN
Després de la projecció d’un vídeo sobre els esdeveniments de 1976, ha arribat una taula rodona amb Pau Monterde, Magda Segura i Joan Busquet. També estava previst que hi participessin Roc Fuentes i Rafael Zoyo, però finalment no hi han pogut assistir.
Una ciutat en plena ebullició
Pau Monterde, que va presentar aquell històric acte del 29 de maig de 1976 a l’Sferic, ha descrit una ciutat en plena ebullició política i social. “S’havien produït moltes manifestacions, vagues i assemblees. El moviment obrer era el centre de tot el que es movia a la ciutat”, va recordar.
La perspectiva de les dones ha arribat de la mà de Magda Segura, que formava part del comitè local del PSUC i era una de les organitzadores de la militància a Terrassa. Tant ella com la seva parella, Rafael Zoyo, havien estat empresonats durant el franquisme per la seva vinculació amb el comunisme. Tot i assegurar que mai no es va sentir discriminada dins del PSUC o dels sindicats, ha subratllat que “a les dones els era molt més difícil ocupar llocs importants”. Segura va definir la situació de l’època amb una frase contundent: “La dona era un ciutadà de segona categoria”.
Joan Busquet, aleshores membre del comitè central del PSUC i responsable del comitè local del partit a Terrassa, ha explicat per què Terrassa va poder acollir el primer gran míting comunista “autoritzat” de l’Estat després de la Guerra Civil. “El PSUC tenia una força extraordinària a Terrassa”, ha assenyalat. Segons Busquet, el partit comptava amb 1.700 militants que pagaven quota i havia repartit 4.000 carnets a la ciutat. “Les respostes als grans problemes socials estaven en mans de la societat, més que dels partits”, ha defensat, destacant l’estreta vinculació entre el PSUC i els moviments obrers, veïnals i culturals.
