Quina valoració fa d’aquests anys al govern i quin és el segell de Junts a l’executiu? Ens sentim molt corresponsables de la bona nota del baròmetre de la ciutat. Hem donat estabilitat. A Tot per Terrassa hi ha hagut regidors que han abandonat el govern i Esquerra ho va deixar al primer revolt. Nosaltres hem seguit allò que ens caracteritza, molta feina i poc soroll. Quan hem hagut de discutir temes ho hem fet internament, sense esbombar-ho, per arribar a grans consensos i deixar empremta perquè Terrassa sigui la capital de la qualitat de vida.
Amb aquest bagatge, quines raons donaran als electors per liderar el pròxim consistori? Ens presentem per governar i ens avala la feina feta. Si la ciutadania no ens acaba donant la posició de força per liderar la ciutat sent jo l’alcaldessa, pensem que és fonamental reforçar el pes de Junts al ple, on actualment tenim dues regidores. Volem que Terrassa torni a confiar en ella mateixa; tenim una societat civil molt potent, un campus universitari i un centre tecnològic com Leitat. Totes les eines per ser una gran ciutat.
Quina autocrítica fa de la gestió municipal vigent? Les administracions locals patim un problema greu d’infrafinançament. Com a primera porta on truca la ciutadania, la manca de recursos és un hàndicap important. Amb més pressupost ens hauria agradat avançar molt més ràpid en el manteniment urbà i el pla d’asfaltatge, la millora dels polígons, la construcció de parcs 100% inclusius i les polítiques per reforçar l’ús social del català. Feina per fer en queda molta.
En quin punt d’execució es troba el pla director de polígons? Avança molt bé. Hem desenvolupat les accions prioritzades d’aquest document consensuat amb els agents econòmics. Un dels elements fonamentals és l’espai públic, on aquest 2026 hem fet una inversió històrica de més d’un milió d’euros per millorar-lo, a més de donar suport a les associacions empresarials. El repte és començar a pensar en el model de cara a la Terrassa del 2040, amb polígons amb una mobilitat sostenible i energèticament eficients.
I pel que fa a l’Ajuntament, com es pot agilitzar el dia a dia de les empreses? L’Ajuntament ha de ser un agent facilitador. Qualsevol empresa et dirà que el principal repte és la simplificació administrativa. Per això, hem desenvolupat l’expedient únic d’obres i activitats per agilitzar els tràmits, alhora que treballem amb la Generalitat perquè els informes sectorials es facin amb agilitat. Hem reclamat al Govern un pla de barris de polígons i ajuts per substituir el fibrociment de les cobertes per plaques fotovoltaiques.
Quin calendari real hi ha a Els Bellots II i en quina situació es troba Can Guitard amb l’Agència Catalana de l’Aigua? En principi, aprovarem el projecte d’urbanització d’Els Bellots II aviat, però després hem de demanar els informes sectorials a la Generalitat. Si es compleixen els terminis, a veure si a mitjan 2027 la iniciativa privada ja pot començar a entrar les llicències d’obres. És un calendari que ens fa patir molt, en un sector que ha d’atreure indústria de valor afegit. A Can Guitard s’està fent l’estudi d’inundabilitat i estem pendents d’una reunió amb l’ACA per acabar d’enllestir-ho.
Com s’ha de garantir que el creixement no col·lapsi el trànsit de la ciutat? La mobilitat ens ve condicionada per com són els carrers. El gran repte és alliberar el trànsit intern, perquè no té sentit utilitzar vies com Arquimedes o Galileu per anar de nord a sud. Ens cal una connexió via rondes amb el perllongament de la B-40 des de la rotonda de Can Roca cap al Vallès, a més del ramal de les Aymerigues per connectar la C-58 i la B-40 amb barris com la Maurina o Can Boada. I tot això ha d’anar lligat a la futura estació oest.
Com veu el projecte del tren orbital? Sincerament, amb els problemes que tenim a Rodalies costa confiar en promeses que ja ens van vendre fa anys. El que pertoca a la Generalitat és reclamar el traspàs de les competències. Tenim un operador excel·lent com Ferrocarrils, i la màxima prioritat dels terrassencs és que Rodalies funcioni.
Per què s’han acumulat tants sots als carrers darrerament? Durant molts anys no s’ha invertit en manteniment urbà amb independència de qui ha sigut l’alcalde. Si durant 20 anys a casa no tens cura d’una cadira, s’acaba trencant. Ara fem un gran esforç per posar-nos al dia: del 2015 al 2019 es van invertir 46,6 milions d’euros i la previsió per al període del 2023 al 2027 és arribar als 88,4 milions.
Terrassa és una ciutat segura? Només que hi hagi una sola persona que pugui patir un delicte ha de ser la nostra màxima preocupació. No podem dir que Terrassa sigui insegura perquè els delictes han baixat, però l’obsessió ha de ser que no hi hagi ningú que pugui sentir-se insegur. Hi ha el compromís d’acabar el mandat amb 300 agents de la Policia Municipal i treballem per dissenyar un urbanisme més amable.
Quins grans projectes de futur són imprescindibles? El recinte firal o palau de congressos s’ha de replantejar per tenir usos polivalents i acollir grans esdeveniments, i l’aparcament del portal de Sant Roc és un altre projecte fonamental. A més, cal insistir a la Generalitat per garantir infraestructures bàsiques, com els nous CAPs.
Quines seran les línies vermelles si ha de tancar acords de govern? Som dels que ens agrada més sumar que restar i construir que destruir. La línia vermella absoluta són aquells partits que ataquen la dignitat humana. L’extrema dreta ja la tenim al ple, la combatem i la seguirem combatent per garantir els drets i els deures de tots.
Aquest cordó sanitari s’aplicaria també si entra Aliança Catalana? La nostra línia vermella és la defensa de la dignitat humana i, per tant, és igual la llengua que parlin.
