Qui va ser el religiós consagrat a la seva congregació?

Terrassa

A part de sants, verges i altres, també hi ha personatges relacionats amb la religió que tenen el seu lloc entre alguns dels carrers d’aquesta ciutat

Publicat el 23 d’agost de 2026 a les 09:30

Avinguda de l'Abat Marcet

Districte: 5

Barris: Can Boada Casc Antic, Poble Nou / Zona Esportiva, Sant Pere i Torrent d'en Pere Parres

Longitud: 2.752 metres

Codi postal: 08225

Numeració: Parells, del 2 al 368, i senars, de l'1 al 353

 

No tots els noms de carrers amb dedicació a l’àmbit religiós equivalen a sants o verges. També n’hi ha que es van posar per homenatjar a personatges relacionats amb aquest món per recordar tot allò que van fer i per la rellevància dels seus càrrecs. Hi ha un afegitó, ja que no tothom fa “carrera” a casa seva i, en moltes ocasions, els mèrits que es van acumulant provenen de tasques o feines que s’han fet lluny de la localitat que va veure néixer a aquella persona.

Podríem assegurar que aquest és el cas d’Antoni Maria Marcet i Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946). No és cap casualitat que se li consagrés una via de les de pes d’aquesta població, l’avinguda que porta el seu nom que, tot i que frega els tres quilòmetres de longitud, no figura en el rànquing de les tres més llargues de Terrassa.

Marcet va ingressar a l’Escolania de Montserrat l’any 1886 i fou ordenat l’any 1902, a Barcelona. Més endavant, va passar per Roma, on va exercir càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco, una petita localitat italiana. Allí s’hi va estar fi ns a l’any 1912. El mes de desembre d’aquest any el van nomenar abat coadjutor i, el 1913, va ser beneït com a abat.

L’ús del català

Des de la seva posició, va impulsar l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i va procurar perquè els monjos tinguessin inquietuds culturals. Va ser també el promotor de l’actual biblioteca del monestir de Montserrat i, ajudant per Puig i Cadafalch, va contribuir la reconstrucció material del santuari.

La seva mentalitat oberta va xocar amb la dictadura de Primo de Rivera i això li va comportar algun problema. Amb la Guerra Civil va haver de marxar i va tornar al monestir quan va acabar. El seu cos reposa a la cripta de la basílica de Montserrat, en un sarcòfag, obra de l’escultor Joan Rebull.

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google