1.300 descripcions de processos judicials del segle XIX en línia

L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental ha publicat en línia 1.300 descripcions de processos judicials dels anys 1835-1870 en el partit judicial de Terrassa. A la consulta dels documents s’hi pot observar el tipus de procediment, la naturalesa de l’assumpte, les parts intervinents amb referència al seu lloc de residència, data i lloc dels fets. També el nombre dels folis que el componen. Segons informa el Consell Comarcal, aquesta és una manera de conèixer més profundament la història dels municipis de la comarca, com ara els conflictes entre particulars, qüestions relatives a arrendaments, litigis entre pagesos, entre altres. El 1835 i el 1870, que són els anys extrems de la documentació, signifiquen l’impuls i consolidació definitiva de la justícia constitucional. Amb el Reial decret del 21 d’abril de 1834 es va restablir la divisió en partits judicials, que va comportar l’organització territorial amb divisió provincial. D’aquesta manera van reaparèixer els jutges de primera instància, actuant com a titulars dels jutjats de partit, i els alcaldes constitucionals van assumir la justícia inferior. La renovació definitiva de l’Administració de Justícia va arribar amb el Reial decret del 26 de setembre de 1835, que va promulgar el reglament de la jurisdicció ordinària. Aquest, recollia l’organització judicial prevista a la Constitució de 1812 i establia les competències dels jutjats de primera instància. Va ser la base del sistema judicial fins a la llei provisional de 1870, que està considerada com el punt d’arribada del llarg procés d’instauració de la nova justícia constitucional que va començar amb la Constitució del 1812. El partit judicial de Terrassa englobava, en aquell temps, 23 municipis. Entre altres, Terrassa; Vacarisses; Viladecavalls; Ullastrell; Rellinars; Matadepera; Rubí; Sant Cugat del Vallès; Sant Llorenç Savall; Castellbisbal; Barberà del Vallès; Cerdanyola del Vallès i Olesa de Montserrat.