La nit de Billie Holiday i el blues a Terrassa

Paula Barranco serà aquest dissabte un transsumpte considerat de Lady Day. Amb tots els respectes, per descomptat, amb tot l’honor al record d’escenari estripat, és clar. “All or nothing at all, revisiting Lady Day”, és el títol de l’espectacle que el Paula Barranco Quartet desplegarà aquest dissabte a la nit a la Nova Jazz Cava de Terrassa en homenatge a la cantant que per a molts aficionats ha estat la veu més gran i influent del jazz, amb permís dels fans de Sara Vaughan i Ella Fitzgerald: Lady Day, és a dir Billie Holiday. Hi haurà més jazz aquest dissabte a Terrassa, al Cafè de l’Aula, amb The Poyo Moya Trio. El concert del quartet de Paula Barranco i el seu reconeixement a la veu desmaiada, a vegades, rebel, en unes altres, de Billie Holiday, començarà a les 22 hores a la sala del passatge de Tete Montoliu, amb entrades a 10,50 euros per als socis del club i de 15 per als no socis. Paula Barranco revisitarà la gran dama de dolor i estralls del jazz amb Tom Amat (piano), Camil Arcarazo (contrabaix) i Adrià Claramunt (bateria). [caption id="attachment_521596" align="aligncenter" width="367"] Paula Barranco[/caption] Mitja hora després, a les 22.30, s’ha previst l’inici d’una nova proposta jazzística al Cafè de l’Aula, l’escenari de l’Aula de Música de Terrassa emplaçat al carrer del Doctor Ullés (números 62-64). Allà, el pianista Poyo Moya oferirà un concert de blues, boogie woogie i swing amb dos companys d’escena: Oriol Fontanals al contrabaix i Olivier Rocque a la bateria. L’entrada costa 12 euros, que pugen a 36 si l’aficionat vol complementar el gaudi de la màgia musical amb un sopar. The Poyo Moya Trio també suggereix un homenatge a noms pretèrits. En aquest cas, no a una figura mítica com la de Lady Day, sinó als grans del blues i el boogie woogie. La seva és una experiència marcada per “un so acústic, elegant i ajustat”, generadora d’una atmosfera “plena de sensibilitat i energia”, afirmen els organitzadors. El títol de l’àlbum del trio, “Old blues”, tampoc deixa dubtes sobre les intencions de Poyo Moya i els seus.