Qui entra a veure "Taranto aleatorio" amb convicció ortodoxa surt trasbalsat. "És un escàndol per al meu cor flamenc, però m'ha encantat", comentava un espectador a la sortida.
Sosté Marion Betriu, directora del Festival Terrassa Noves Tendències (TNT), que l’esperit d’aquest espectacle de La Chachi és sacsejar el carrer amb una de les seves peces més aclamades, “que retorna el flamenco a l’ús comú: quotidià, irreverent i imprevisible”. Sense entrar en el fons de l’ús comú d’aquest art de plorar cantant, la consideració d’irreverència de María de la Mar Suárez, La Chachi, potser es queda curta. Això d’aquest divendres a la Casa Alegre de Sagrera, que es repetirà aquest dissabte (19 hores) a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, ha estat molt més que un exercici d’arriscat d’eixamplament dels cànons. “Taranto aleatorio” potser, per a molts aficionats, per a la majoria, no ha de rebre la categoria de flamenco en la seva accepció categòrica del “jondo”, però sí que esdevé una proposta artística trencadora amb el flamenco com a base des de la qual projectar-se i projectar aquest art, patrimoni immaterial de la Humanitat.
La gènesi narrativa és aquesta: dues veïnes surten a prendre la fresca, acte potser trivial, gens revolucionari. La revolució ve més tard. Estan assegudes una al costat de l’altra, en aparença desmenjada. La Chachi menja pipes. Lola Dolores s’embolica una cigarreta mentre abella amb la veu. La Chachi es va aixecant, puja a l’escenari. Es fa el silenci una altra vegada, desgrana la Lola un “ayeo” i el taranto va apareixent: “Ay, no puedo más, las fuerzas me están faltando, ni siquiera este taranto voy a poder terminar, y por eso canto llorando”. El taranto és un cant miner, les lletres del qual evoquen infortunis. La Chachi, acompanyada de Lola Dolores, transita per marges que porten l’estil a una altra cosa. Li donen la volta a tot.
- Lola Dolores i La Chachi, a la Casa Alegre de Sagrera
- Alberto Tallón
La companyia de les dues encén la guspira amb el follet de l’atzar, de la cadència al vers, del gest primigeni al compàs. I, tot d’una, ja hi som, mans que trenquen l’aire buscant camí, peus talonejant el terra, un taranto nu, un diàleg entre veu i cos, un incendi que va de la lenta combustió a l’esclat per fondre’s en un silenci catedralici. El silenci esdevé un protagonista més, pedra angular en la dramatúrgia, instant suprem abans de l’“ayeo”. Com es deia de Manuel Torre, el cante sorgeix d’una lluita de coloms que l’artista guarda en el seu interior i pugnen per sortir. La Chachi i Lola Dolores interpel·len el soterrani perquè el misteri flamenc aparegui lentament a la superfície, des del primer silenci.
“Taranto aleatorio”és paroxisme, histrionisme, un dels espectacles més trencadors que formava part de la secció “TNT a les places”, nova proposta del festival del 2026 per apropar la creació contemporània a nous públics. El pati de la Casa Alegre de Sagrera s'ha omplert, de gent i de sorpresa. No és heterodòxia, ni tan sols irreverència. És molt més, és donar-li la volta al dogma, riure’s de gairebé tot, quedar-se parada Lola Dolores en cantar-li a la torre de la Vela, repetir “Triana, Triana” unes quantes vegades, barrejar La Chachi el taloneig enèrgic amb moviments i girs burlescos acompanyada de la Lola, fer temptatives de despullar-se, moure els braços com en un tema de hip hop. La Lola substituint el cante per sons guturals. I tornar a seure les dues, amb les pipes i la cigarreta. La Lola fa acció de encendre-la. No ho fa, mira al públic i sap que no ho pot fer. Silenci.
- "Granotes al cel, aigua a la terra!", a la Plaça Vella
- Alberto Tallón
Granotes
Tot just acabar l'espectacle de La Chachi, molts dels assistents han anat a la Plaça Vella per veure una altra proposta del TNT, més ball contemporani, aquest de la Banda Esfèrica. "Granotes al cel, aigua a la terra!" és un espectacle concebut com a dansa de la pluja amb una ballarina que és pura energia, amb cap de granota, amb una secció musical enllaunada de gran potència i missatges parlats en bucle sobre la sequera: "Se'ls está morint la flor". La Banda Esfèrica interpel·la el públic, el fa ballar a ritmes de funk. "Necessitem granotes, peixos i altres criatures ballant", s'escolta. Raquel Cors Munt i Carlota Grau Bagès són les directores de la proposta, un conjur per regirar eles elements d'un món capgirat.
El TNT acabarà aquest dissabte amb una desena de propostes més. a diversos emplaçaments. "Prohibit no jugar", n'és el lema d'enguany.
