El programa de commemoració dels 120 anys del naixement de Paulina Pi de la Serra s’ha obert aquest dilluns amb la inauguració d’una exposició a l’Arxiu Històric de Terrassa.
En consideració a les seves capacitats oratòries, li deien “El rossinyol de la Lliga”. Va viure al raval de Montserrat i al Condicionament Terrassenc, aixopluc que grinyolaria si no tinguéssim en compte que el seu pare, l’industrial i mecenes Francesc Pi de la Serra i Mata de la Barata, n’era el director. L’epistolari que l’empresari va dedicar a la seva filla Paulina forma part també de l’exposició que ha obert el cicle municipal dedicat a l’escriptora, activista cultural i docent, dona de vida intensa, integrant de la Galeria de Terrassencs Il·llustres, amb retrat col·locat en el lloc pertinent el 3 de juliol del 1992 . La mostra, elaborada per l’alumnat de batxillerat escènic de l’Institut Torre del Palau amb motiu dels 120 anys transcorreguts des del naixement de l’autora, està instal·lada a l’Arxiu Històric. Inclou quatre plafons i un recorregut documental i fotogràfic per la trajectòria vital de Paulina Pi de la Serra i Joly (1906-1991).
- La mostra es troba a l`Arxiu Històric de Terrassa
- Alberto Tallón
“Sempre he dit que les criatures es regeixen per una lògica implacable. Llàstima que els grans no se n’adonin prou”. Així comença un dels escrits mecanografiats, escrit l’any 1978, inclosos a l’exposició i que forma part del llibre “A corre-cuita”, un recull de les intervencions radiofòniques de Paulina Pi de la Serra. L’article, extraient la conclusió opinativa d’una anècdota social, explicava la història, en aparença nímia, d’una nena de 4 anys a la qual la seva mare obliga a portar pel carrer un adhesiu en la qual es reclamava “llibertat d’expressió”. La nena, en arribar a casa, comet una entremaliadura, la mare la renya i li pregunta per què ho ha fet i rep un “perquè em dona la gana” com a contestació, seguida de la referència a la llibertat d’expressió com a defensa de la nena. Paulina Pi de la Serra introdueix el seu comentari crític sobre aquella mare “jove, intel·ligent, però excessivament permeable als nous corrents d’opinió” i exposa la seva tesi: la llibertat d’expressió “no dona dret a la calúmnia, la difamació, la injúria o l’insult”.
La mostra inclou quatre plafons i un recorregut documental per la vida de l’autora
“A corre-cuita” va ser un dels tres títols publicats per Paulina Pi de la Serra, l’obra de la qual va veure la llum en dos volums impresos més: “L’ambient cultural a Terrassa, 1877-1977” (1978) i “Quatre narracions” (1982), l’única creació literària d’una dona amb una trajectòria més marcada per la projecció pública que per l’obra escrita (publicada). L’exposició en fa un repàs biogràfic en quatre blocs. Es recorda la seva família, “culta, catalanista i vinculada a la vida cultural terrassenca”; els seus estudis al col·legi Jesús Maria de Sant Gervasi; el seu matrimoni als 18 anys amb Carles Feliu Oller, la seva vida a Barcelona durant uns anys abans de tornar a Terrassa i el seu paper a la Lliga Regionalista (Lliga Catalana a partir del 1933), partit conservador del catalanisme polític al qual representà al Congrés de les Nacionalitats Europees de Berna.
- La inauguració va incloure una dramatització realitzada per alumnes
- Alberto Tallón
Es recorda també que l’esclat de la Guerra Civil, el 1936, va sorprendre la Paulina a Ginebra, on es trobava becada per estudiar a l’Escola de la Societat de les Nacions. La que fora presidenta de la secció femenina de la delegació terrassenca de la Lliga va viure a Roma, Perpinyà i París, va treballar com a traductora i professora de llengües, va participar en iniciatives de difusió de la cultura catalana i va ser secretària personal de Francesc Cambó. I en l’estranger va tenir una filla, de nom Helena, fruit de la seva relació amb l’escriptor i diplomàtic Joan Estelrich.
Es recorda la seva infància, els seus estudis, l’exili i el retorn a Terrassa l’any 1945
Va tornar a Terrassa el 1945. “Esdevingué una figura destacada de la vida cultural de la ciutat”, explica la mostra, que al·ludeix a la condició de na Paulina com a membre d’Amics de les Arts, i subratlla la seva aportació a múltiples iniciatives i la seva contribució “a preservar la llengua i la cultura catalanes”, compaginant aquesta tasca amb la docència de català i francès i les col·laboracions a mitjans de comunicació, en especial a Ràdio Terrassa.
“La pobra dona que soc, que he estat sempre, sent com en el llavi li tremolen les paraules”, va escriure i llegir el maig del 1961 en el discurs de commemoració del pas del poeta Joan Maragall per Sant Llorenç, “la nostra muntanya”.
