El cineasta terrassenc Antoni Verdaguer ha presentat el seu homenatge fílmic a dos artistes irrepetibles de Terrassa: Teresa Jordà i David Chaler. Un regal pels 60 anys transcorreguts d'ençà de la seva primera exposició conjunta a Amics de les Arts. La passió i l'autoexigència romanen. "Sento frustració en acabar una obra. Mai estic content", assevera David Chaler.
Amb la seva càmera a peu ferm, ara un artefacte de dimensions més reduïdes que aquells amb els quals havia de carregar en èpoques passades, Antoni Verdaguer es perd pocs actes culturals de rellevància a Terrassa, la seva ciutat. Diu que s'ha convertit "en una mena de cronista de determinats ambients", però no a desgrat seu, perquè obstinació no li falta al veterà cineasta. En els últims mesos ha porfidiejat en dos nous treballs marcats per una especial pretensió d'homenatge i aquest dimarts els va presentar en públic al Vapor de Prodis: un, "Pintant a vuit mans", és un curt documental, d'uns vuit minuts, que recorre el procés de creació d'una de les singulars aquarel·les de la no menys animosa Teresa Jordà Vitó. L'altre, "Seixanta anys no són res", és un reportatge de 22 minuts dedicat a la mateixa pintora i a David Chaler, en altre temps artista abstracte ara convertit en significat apòstol del moviment Urban Sketcher, dibuixant d'entorn urbà. Els dos, Jordà i Chaler, van celebrar al juny passat, junts, el 60è aniversari de la seva primera exposició (junts, també) a Amics de les Arts. Verdaguer, càmera a peu ferm, va filmar l'esdeveniment commemoratiu.
Els documentals no formen part de la prolífica sèrie “Terrassenques/Terrassencs”, amb què el director de "La teranyina" i molts altres films tracta de preservar i divulgar la trajectòria de personatges nascuts o vinculats a Terrassa. Res a veure, diu el cineasta. Són una altra cosa. El primer reprodueix la creació d'un quadre a vuit mans, el passat 19 de juny, a l'estudi de Teresa Jordà, temple del color i l'aigua. A saber, les vuit mans pertanyien, respectivament, a la mateixa Teresa, a Àngela Barbi, a Nadia Belardi i a Anna Massimissa, totes quatre artistes, de la santa confraria de l'aquarel·la, i Massimissa, a més, organitzadora del prestigiós certamen internacional FabrianoInAcquarello.
- Fotograma de "Pintant a vuit mans"
- Antoni Verdaguer
"Comencem, eh 'guapu'?", interpel·la Teresa Jordà a la càmera (a l'Antoni) per donar inici al procediment, primer la base amb planxa, brotxades per aquí i per allà, la Teresa rivetant l'obra fins i tot amb els dits, les vuit mans amb cúter esquinçant l'obra fins que se sent la Teresa exclamar "prou" quatre vegades, cordes, més pigments i un resultat final sorprenent.
El documental commemoratiu
Amb la veu i el rostre de Carlos Gardel s'inicia el documental commemoratiu. "Volver, con la frente marchita", si 20 anys no és res, "sembla que 60, tampoc", comenta la veu en off per donar principi a la cinta, tot i que els dos artistes homenatjats "no han de tornar, perquè segueixen ben actius al món de la pintura".
Teresa Jordà i David Chaler, David Chaler i Teresa Jordà, tots dos ja octogenaris, la Teresa tres anys més gran que el David. El documental recrea crítiques de les creacions d'aquell jovenet que feia anar la cera com una extensió més de les seves mans i, segons el crític Gabriel Querol, recreava el que tocava i demostrava "una varietat incontenible" i una proverbial "força intuïtiva". I mostra el documental a la Teresa sintetitzant la seva evolució, del llapis i el carbonet a l'oli fins arribar a l'aquarel·la, el seu amor impenitent: "És una manera de fer autèntica per explicar immediatament el sentiment".
Del 18 al 30 de juny del 1966, David Chaler i Teresa Jordà van exposar la seva obra per primera vegada a Amics de les Arts, juntament amb Josep Herrera Solà i Salvador Ignasi Parera. Els dos últims ja han traspassat. Dels quatre Beatles, com diu el David, només en queden dos.
"Ella admirava el meu treball amb les ceres de colors i jo, les seves aquarel·les, molt valentes", exposa David Chaler davant la càmera de Verdaguer. Ell, Chaler, mai va viure de l'art, però sempre (gairebé sempre) li va dedicar temps, de les ceres a l'oli, del realisme a l'abstracció, fins que fa una dotzena d'anys es va enganxar al moviment dels dibuixants urbans amb un estil molt seu, d'entorns identificables (molts d'ells, de Terrassa), monuments, patrimoni, paisatges, gent, a vegades amb missatges crítics i enriquiments amb altres tècniques com el collage, i amb mudances de format; ara, l'artista dibuixa en paquets de tabac. La seva vida artística ha estat una mena de muntanya russa, apunta.
El benèvol virus del fenomen Urban Sketcher va prendre fort en l'organisme de David Chaler: "Em va agafar tan fort que anava voltant per trobades a molts llocs: Barcelona, Màlaga, Santiago de Compostel·la, Madrid , Saragossa. Vaig haver de parar una mica. Però em trobo molt a gust en aquest moviment, amb gent dibuixant també al teu voltant, passant-s'ho bé com tu. És una cosa lúdica i terapèutica. Un 'sketcher' és un cronista de la ciutat. Volem explicar coses".
Chaler dibuixa i pinta, però també ensenya, i així surt en el documental, i el mateix amb Teresa Jordà, que en les seves classes magistrals no amaga secrets de les seves receptes pictòriques En la cinta de Verdaguer la hi pot veure obrint un minúscul punt pel qual el sol es transparentarà entre el brancatge d'un arbre frondós.
- La celebració del 18 de juny es veu plasmada al documental
- Lluís Clotet
Del 18 al 30 de juny del 1966, David Chaler i Teresa Jordà van exposar la seva obra per primera vegada a Amics de les Arts, juntament amb Josep Herrera Solà i Salvador Ignasi Parera. Els dos últims ja han traspassat. Dels quatre Beatles, com diu el David, només en queden dos.
El 18 de juny passat, Chaler i Jordà van voler commemorar el 60è aniversari pintant a quatre mans un quadre als jardins de la Casa Alegre de Sagrera. Com fa constar la veu del documental, l'"expressivitat imparable" de la Jordà amb prou feines deixava intervenir Chaler, resignat davant l'allau "de les mans i l'estil de la Teresa, que servien com quatre mans". Actuaven a l'obra d'un arbre frondós.
Això va ser al matí. A la tarda, la festa va continuar a Amics de les Arts, on va començar tot i on va acabar, el 18 de juny d'enguany, amb el trossejament de l'obra elaborada hores abans a la Casa Alegre i la distribució dels fragments entre els presents com un regal d'aquests 60 anys que també han estat un regal. Tot això recull el documental d'Antoni Verdaguer. "Em pregunten què sento quan començo una obra. Sento il·lusió al principi, però sento frustració en acabar-la. Mai estic content", conclou David Chaler davant la càmera.
