Nova tempesta al començar la pujada dels tipus d’interès

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Sabem que el camí de la normalització en la política monetària de les economies desenvolupades passa per una pujada dels tipus d’interès, però ens ha sorprès, aquesta setmana, que dos països de menor dimensió ja estiguin fent la primera pujada. L’expectativa generada per la informació rebuda per la Reserva Federal, el Banc Central Europeu i el Banc Central Australià, en què apostaven per un “tapering” abans d’una pujada de tipus, ens va fer creure que l’anomenada pujada seria a finals del 2022. Així, el Banc de Noruega va decidir pujar tipus un 0,25%, com a primer pas per portar els tipus de referència a l’1,25% a finals del 2022. Per tant, a final d’any Noruega tindrà ja uns tipus del 0,5%, lluny encara de l’1,5% que tenien el gener del 2020. Altres països desenvolupats han estat mantenint, de moment, els tipus d’interès sense modificacions, en un sostre molt baix, com el Banc Central de Suïssa, el d’Anglaterra, l’australià, la FED, i l’europeu. Però comencen a haver-hi discussions i diferències de criteris entre els membres dels bancs centrals, que poden conduir a una generalització d’aquestes pujades, i a un canvi en la política monetària generalitzada. De la mateixa manera, el Banc Central de Brasil també ha pujat el tipus d’interès de referència al 6,25%, en una cinquena pujada aquest any, per tal de controlar una inflació del 9,8% interanual. Aquesta política ja ha estat feta pels bancs centrals de diversos països emergents per tal de controlar la inflació, i fins ara no havia estat un fet rellevant a tenir en compte. Ja fa uns mesos que veiem aquest escenari, però sembla que la crisi del deute immobiliari xinès i aquests últims moviments han posat el rellotge en marxa per corregir la política expansiva dels Bancs Centrals, i per tant, això portarà a una revalorització a la baixa de les borses, una caiguda dels preus de la renda fixa inicialment, i per tant, l’inici d’un nou escenari macroeconòmic, amb aplanament de la corba de deute, increment de la pressió sobre els deutors, i augment de l’exigència de rendiments a les empreses.