Publicitat
Diners

“Terrassa és clau per recuperar pes industrial”

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, aposta perquè el pes de la indústria en el PIB català arribi al 25%, alhora que defensa relocalitzar les produccions a Europa. Assegura que aquesta serà la legislatura de la Formació Professional a Catalunya i que escoltaran patronals, sindicats i gremis

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent / nebridi aróztegui

[Laura Massallé i Miquel À. Luque]

L’economia catalana comença a superar els embats de la pandèmia. L’ocupació ha tornat a nivells anteriors a l’arribada la de la Covid. Fa vuit mesos que l’atur baixa. Tenim les millors dades d’ocupació de l’Estat espanyol i això és un senyal inequívoc d’aquesta recuperació econòmica.

Però, quina és la qualitat d’aquesta ocupació? Hi ha molts treballadors pobres i col·lectius especialment vulnerables. Voldríem que aquesta ocupació fos més estable, amb més contractes de llarga durada. Hem detectat algunes situacions de dificultat en alguns segments de població activa que ja hi eren abans de la pandèmia i que tenen el risc de convertir-se en estructurals. Per això hem posat en marxa el Pla de xoc de Polítiques Actives d’Ocupació, que inverteix 917 milions d’euros en diferents programes dirigits a joves, aturats majors de 45 anys i dones.

Parla dels joves. Diversos sectors han alertat de dificultats per trobar professionals qualificats i per al relleu generacional en llocs vinculats a oficis quan l’atur juvenil dobla el general. Tenim unes xifres que no ens podem permetre. Ens hem proposat que aquesta sigui la legislatura de la Formació Professional, la continuada i l’ocupacional. Cal que fem aquell salt endavant que moltes vegades hem anunciat i que mai s’ha concretat del tot. En aquelles economies a les quals volem assemblar-nos la població activa amb formació equivalent als graus de cicle mitjà i superior és del 50% i a Catalunya, del 20%. Hem de salvar aquest diferencial.

Com? Fa pocs dies que hem tancat el termini de presentació de propostes de gestió del centre de Formació Professional d’Automoció de Martorell, que és i serà un referent i que és una part del model que volem aplicar al conjunt del sistema.

Es podria plantejar quelcom semblant a Terrassa amb l’audiovisual o el tèxtil? És el que hem de saber identificar. El que volem és que l’FP no només sigui integrada ni dual, sinó sobretot associada a les demandes reals del mercat laboral català amb clau estratègica. Sectors clau que nosaltres identifiquem com a importants en les pròximes dècades han de tenir la seva correspondència a l’oferta formativa i podem parlar de l’audiovisual, de la transició energètica, de la indústria 4.0… Si al Vallès Occidental hi ha una demanda concreta, hem de ser capaços d’oferir l’oferta formativa necessària en l’entorn més proper possible.

I com s’atrau el jovent cap als oficis? És una qüestió de prestigiar l’FP, que és imprescindible per la competitivitat d’un país i que garanteix llocs de treball de qualitat. Hem de treballar l’oferta formativa amb els agents econòmics i socials, és a dir, patronals i sindicats, però també els gremis. Hem de ser capaços de veure quins perfils professionals necessitarem d’aquí a 5, 10 o 15 anys i anticipar-nos-hi.

“És el moment de fer el salt endavant en FP que moltes vegades hem anunciat, però que mai s’ha concretat del tot”

Enguany, el Departament d’Educació ha incrementat places després que molts joves no poguessin accedir al cicle que havien escollit en primera opció, una situació que ha afectat especialment Terrassa. Els joves han de poder estudiar el que volen o s’ha d’adaptar l’oferta a les necessitats del teixit empresarial? No hi veig la diferència. Si som capaços de dibuixar bé quines seran les necessitats del futur, el jovent podrà estar format en funció d’aquestes necessitats. I és una feina que hem de fer amb concertació entre el sector públic i el privat. Hem de coordinar l’oferta en funció del que necessita el mercat laboral i aquesta foto ha de ser capaç d’atraure vocacions entre els joves.

Una altra qüestió que preocupa les empreses és l’alça de preus en matèries primeres i les dificultats d’abastiment. Com a administració, tenim un recorregut limitat perquè són problemàtiques a escala global. Per sort estan identificades i formen part de l’agenda política de la UE. Cal treballar en la relocalització de les produccions a Europa. Els mateixos grups empresarials ho veuen. Hem d’aprofitar aquesta finestra d’oportunitats. Catalunya està molt ben posicionada i és tractiva per aquestes inversions. La nostra voluntat és reindustrialitzar el país i incrementar el pes de la indústria en el conjunt del PIB.

Terrassa és la segona ciutat catalana en sòl industrial ocupat. Quin paper hi ha de jugar? Terrassa és clau, no només pel que ha representat històricament, sinó pel potencial que té. Ho hem vist amb la inversió de 5,7 milions d’euros en una nova planta de GasGas a la ciutat que consolida un projecte industrial i el posiciona amb bones perspectives en els anys que venen i amb esperit transformador perquè també hi haurà l’àrea d’R+D. Volem que el pes de la indústria en el PIB català passi del 19,8% actual al 25%, que és el que tenen economies referencials com l’Alemanya, perquè la indústria genera llocs de treball de qualitat més arrelats al territori i perquè és un sector atractor del conjunt de l’economia. En aquest sentit estem elaborant el Pacte Nacional per a la Indústria.

Quina incidència tindran els fons Next Generation en aquest escenari? Són la gran palanca de canvi. És una resposta que celebrem perquè està als antípodes de la que es va donar amb la crisi del 2008, amb voluntat d’inversió i transformació i no de retallades i desregulació. Aquests recursos són importantíssims per abordar la transformació cap a un model productiu més sostenible i digital.

La Cecot ha demanat més lideratge del territori en la seva gestió. És una reivindicació que compartim. Qui més coneix la realitat empresarial catalana i aquells projectes que identifiquem com a motors de canvi són els agents econòmics i socials del país i la Generalitat. Per això demanem una descentralització. Ho hem reclamat i ho seguirem fent.

Quan arribaran aquests fons? Algunes línies ja s’ha obert tot i que amb criteris d’oportunitat molt discutibles. Hem tingut convocatòries d’ajudes a la indústria 4.0 en ple mes d’agost i amb només deu dies per presentar projectes. El 99% del teixit empresarial català són pimes i amb aquests calendaris se’ls fa molt complicat. Si realment es vol ajudar a les pimes, se les ha d’escoltar. Els fons, però, es distribueixen en diferents convocatòries. Les més importants, per volum de recursos, són els PERTE i cal veure com evolucionen.

Un dels grans projectes que opta a aquests fons és el d’ampliació i digitalització del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa. L’aposta per l’audiovisual és claríssima, tant en termes industrials com culturals, en l’àmbit de la producció i el de la llengua. Catalunya (PAC) té una tradició en producció audiovisual i l’hem de saber exportar i projectar cap al futur. Si no volem perdre oportunitats, hem d’estar ben posicionats. De fet és una de les propostes que forma part dels 27 projectes emblemàtics proposats pel Govern per optar als recursos del Next Generation EU. Ha d’incloure tota la cadena de valor de l’audiovisual i implicar el conjunt del país.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top