Un 2022 ple de dubtes

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Les reunions dels bancs centrals no estan clarificant gens cap on aniran les polítiques macroeconòmiques i l’evolució dels tipus d’interès aquest 2022. Semblava que la Reserva Federal Americana seria de les primeres a tornar els mercats a la normalitat, baixant la liquiditat i apostant per una pujada de tipus, com han fet altres països com Regne Unit, Noruega, Xile i el Japó. A Europa, l’anunci ha estat de reducció de la liquiditat, però els augments de tipus s’esperaven per aquí més d’un any. D’altra banda, el banc central xinès ha rebaixat els tipus d’interès dels préstecs, intentant evitar un refredament econòmic i mantenint una certa treva que ajudi també al tocat sector immobiliari. Així doncs, l’escenari és contradictori, i així ho veuen els mercats, que no acaben de caure ni de pujar. Sembla que no es creguin els avisos de la Reserva Federal Americana, puix la TIR del deute a llarg termini americà va baixar a finals de desembre. On som, doncs? Al nostre entendre, acomodant-nos a una situació complexa, depenent de l’abast econòmic que pot tenir la nova variant òmicron de la Covid i la rapidesa i eficiència de les vacunes per parar el seu avanç. Semblava que l’intent de frenar la inflació portaria a un escenari de final del creixement i començament de l’etapa de consolidació o d’auge dins el cicle econòmic, però els bancs centrals no poden fer aquest pas si no es consolida un bon creixement. Així, el 2022 vindrà acompanyat d’una certa relaxació i lateralitat, a l’espera de tenir més clara la situació. La guerra de l’energia, on l’espera fins a la maduració dels projectes sobre les noves energies netes condiciona molt els preus, així com els colls d’ampolla en la producció d’alguns metalls i components, poden continuar forçant els bancs centrals a frenar, mentre que la falta de creixement pot portar-los en l’altra direcció. Esperem que els resultats de final d’any de les companyies posin llum sobre aquesta situació.