El salari mínim interprofessional augmenta a 1.000 euros

El govern espanyol ha acordat amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, augmentar als 1.000 euros mensuals el salari mínim interprofessional (SMI) el 2022. L’increment, de 35 euros al mes, s’aplicarà amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener d’aquest any. La patronal CEOE ha rebutjat l’augment que va proposar dilluns el Ministeri de Treball i s’ha quedat fora del pacte que s'ha tancat aquest dimecres en una reunió, tal com va passar al setembre de l’any passat quan l’executiu espanyol i els representants dels treballadors van acordar incrementar l’SMI fins als 965 euros mensuals sense la patronal. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat l’acord amb els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. Tots tres han signat l’acord al Ministeri de Treball després de la reunió. Díaz ha dit que s’aprovarà “ràpidament” en el Consell de Ministres. L’increment fins als 1.000 euros al mes en 14 pagues, un increment del 3,6% en relació amb l’SMI actual, és el que reclamaven els sindicats majoritaris. L’any passat el salari mínim no va augmentar fins al setembre i ho va fer 15 euros, un 1,6% més que el 2020. L’increment de 35 euros que s’aplicarà enguany se situa quatre euros per sobre de l’escenari d’increment intermedi expressat per la comissió d’experts consultats pel Ministeri de Treball, que va plantejar tres escenaris d’increments anuals fins al 2023. La proposta més baixa va ser augmentar-lo 24 euros aquest any (fins als 989 euros mensuals) i la més alta era de 40 euros (1.005 euros mensuals). L’intermedi era de 31 euros (fins als 996). El compromís del govern espanyol és que l’SMI se situï en el 60% del salari mitjà net d’un treballador a temps complet el 2023.

Rebuig de la patronal

La CEOE i la CEPYME ja van avançar dimarts que rebutjaven la proposta perquè consideren que el context econòmic és encara “d’incertesa” i que augmentar els costos laborals, especialment per a determinats sectors, és “inassumible”. Segons la patronal, la decisió respon més a “una aspiració política en el si del govern que a la lògica econòmica”.