Dubtes i dificultats en la gestió de l'impost del plàstic d'un sol ús

“L’esforç que les empreses estan fent per al compliment de l’Impost del Plàstic d’un Sol Ús (IPNR) és de moment poc positiu”. Aquesta és una de les principals conclusions que se n’extreu del "feedback" de les empreses de la demarcació territorial de la Cambra de Comerç de Terrassa sis mesos després de l’aplicació d’aquesta normativa, només vigent a Espanya. Així ho ha manifestat Daniel González, responsable de Serveis de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa, en la seva exposició durant la jornada "L’Impost del plàstic d'un sol ús en el marc d'una necessària consciència empresarial sostenible amb la natura", organitzada per la Cambra de de Comerç de Terrassa en el marc de la 32a Setmana del Medi Ambient. La jornada, que ha comptat amb l'assistència de més d’una trentena de representants empresarials, ha abordat els reptes de l’economia circular, la recuperació dels residus i la reducció de la petjada de carboni des de diversos àmbits –normatiu, empresarial, social i municipal– de la mà de diferents experts. González ha resumit els principals obstacles amb què topen les empreses a l’hora de gestionar el nou impost. En aquest sentit,  ha destacat aspectes com els problemes per presentar les autoliquidacions, les despeses indirectes de les gestions, la manca de col·laboració per part dels proveïdors, especialment en les operacions intracomunitàries, on la normativa espanyola no té validesa, o els dubtes sobre la repercussió jurídica i econòmica d’aquests impost, entre moltes altres qüestions. A més, ha recordat que “estem a l’espera dels canvis anunciats el passat mes de març per Hisenda per millorar la gestió i l’operativa en l’IPNR”.

Els residus són recursos

La sessió ha comptat també amb la intervenció de Josep Maria Tost i Borràs, Senior Advisor en Economia Circular, exdirector de l'Agència de Residus de Catalunya, que ha incidit en la transformació que ha experimentat la societat occidental en els darrers seixanta anys en què s’ha produït un canvi de paradigma on “els residus són recursos”. L’expert ha resumit també el pas de l’economia lineal, passant per la del reciclatge, fins a l’economia circular. “La revolució de l’economia circular és el nou paradigma per a la sostenibilitat i suposa un canvi en el model de producció, un canvi en el model de consum i un canvi en els hàbits”, ha dit. En altre sentit, ha recordat els objectius per als ajuntaments en matèria de reducció de residus “amb taxes justes i bonificades per a empreses i ciutadans”. Tost ha fet referència també a la nova llei de residus de Catalunya que s’aprovarà a final d’any.

Fracció tèxtil a partir de l’any 2025

El regidor d'Arquitectura i Urbanisme, Medi ambient i Sostenibilitat i Energia de l'Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero, qui ha fet la cloenda de la jornada, ha recordat que a partir de l’1 de gener de 2025 els municipis tindran l’obligació de fer la recollida selectiva de la fracció tèxtil,  en una actuació que respon al compliment de les directrius europees que marquen els objectius obligatoris en el reciclatge de residus urbans fins a assolir el 65% l’any 2035. Les ciutats dels països membres estaran obligades a reciclar el 55% dels residus urbans el 2025, el 60% el 2030 i el 65% el 2035. Caballero ha incidit en l’oportunitat que pot suposar per a una ciutat com Terrassa, amb una història lligada al tèxtil, treballar en un present i futur en la recuperació, reciclatge i reutilització d’aquests tipus de residus. La jornada ha comptat també amb l’experiència empresarial de la companyia Karibou que, des del l’any 2020, ofereix productes de "packaging" elaborats amb matèria primeres, sobretot cel·lulosa, cent per cent d'origen vegetal. L’Impost del Plàstic d’un Sol Ús (IPNR) s’aplica des de l’1 de gener a Espanya i en aquests primers sis mesos de vigència, els serveis especialitzats de la Cambra de Comerç de Terrassa han rebut múltiples consultes de les empreses de la demarcació territorial donades les dificultats de gestió que suposa el compliment d’aquesta normativa.