Renda fixa a llarg termini: el mercat s’anticipa

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

La perspectiva d’una baixada de tipus d’interès quan els bancs centrals creguin que estem ja en recessió, coincidirà amb un creixement econòmic més feble o negatiu i amb una alta taxa d’atur creixent sostinguda durant, com a mínim, un trimestre. Aquest escenari és el que creiem que pot definir, segons el criteri dels bancs centrals, l’inici d’una etapa de recessió que podria fer entrar en pànic els inversors, generant noves caigudes que històricament han estat properes al 27%, donant al mercat noves oportunitats d’inversió especialment en renda variable, però també en renda fixa. El posicionament en renda fixa directa o en fons d’inversió de renda fixa, ambdós a llarg termini, abans d’una baixada de tipus d’interès comporta una revalorització dels seus preus, especialment tenint en compte que els tipus d’interès passarien a caure al 50%, o sigui, entre el 2% i el 3%, cosa que coincidirà molt probablement amb els valors on volen que estigui també la inflació. Aquesta caiguda representa una revalorització del preu de la renda fixa pròxima al 20%, de manera que aquest és el probable benefici a obtenir. Però la realitat és que l’alta pressió de compra sobre la renda fixa amb venciments entre 5 i 20 anys ha portat a un increment del seu preu els últims dos mesos, de tal manera que el tipus d’interès mitjà equivalent segons la cotització a final d’any es mou entre el 2% i el 2,5% i, per tant, ja està en els valors esperats quan es produeixi la notícia de l’entrada en recessió, amb un benefici acumulat en dos mesos del 18%. Què ens queda doncs? L’anticipació provocada per la massiva entrada d’inversors a renda fixa a llarg termini, perseguint aquesta oportunitat que s’esperava per a un futur a un any, l’ha fet anticipar a aquest final d’any. Per tant, l’esperada oportunitat, podríem dir que ja ha passat, i que és millor tornar a estar en renda fixa a curt termini per obtenir i acumular més rendiments, deixant que la renda fixa a llarg termini corregeixi a la baixa els seus preus, sobretot si pensem que els bancs centrals estan deixant d’intervenir en la recompra del deute dels estats i de les entitats. Aquest moviment no ens sorprèn, ja que és molt típic que en el món borsari i financer s’anticipin els moviments esperats mesos abans del que s'esperava i donant sempre segones oportunitats d’inversió sobre el mateix concepte.