La Cambra de Comerç de Terrassa i la Cecot han manifestat el seu suport al comunicat conjunt fet públic aquest dijous per una vintena d’entitats del teixit econòmic i empresarial català sobre la nova proposta de reforma del Sistema de Finançament Autonòmic (SFA) presentada pel Govern d’Espanya i acordada amb la Generalitat de Catalunya i ERC.
Segons el comunicat, que compta amb el suport d’organitzacions com Foment, Pimec, Barcelona Global, el Cercle d’Economia, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Femcat, la Fira de Barcelona, el RACC i les 13 Cambres de Comerç catalanes, la proposta és "un punt de partida", però "no suficient" en alguns aspectes: reclamen aprofundir-hi per garantir suficiència financera, transparència, corresponsabilitat fiscal i el respecte efectiu del principi d’ordinalitat. Les entitats defensen que la proposta "és un avenç en la direcció correcta" i urgeixen als partits catalans "treballar plegats" per millorar-la durant el tràmit parlamentari i "garantir que els canvis es consolidin en el futur". També insisteixen en la importància de millorar la gestió, recaptació i liquidació dels tributs, avançant en el paper de les agències tributàries pròpies, així com en la necessitat de publicar de manera periòdica les balances fiscals i la informació territorialitzada de la inversió pública estatal.
La nota de valoració assenyala que el nou model de finançament respecta el principi d’ordinalitat calculat amb població ajustada almenys per al 2027, però reclama que aquest criteri es continuï complint més enllà. També subratlla que la no incorporació del cost de la vida com a criteri d’ajustament és una mancança important, ja que implica que amb recursos nominalment similars la capacitat real de prestar serveis públics pot diferir significativament entre territoris. Pel que fa a la gestió tributària, les entitats consideren que avançar en la recaptació, liquidació i inspecció dels impostos a través de les agències pròpies, com l’Agència Tributària de Catalunya, és un pas fonamental per reforçar la corresponsabilitat fiscal, tot i que “no és fàcil i s’ha de fer bé”.
Tot i que no formen part del model de finançament, el document també assenyala que la situació de les infraestructures catalanes és crítica i insisteix en la necessitat d’assegurar una major correspondència entre les inversions pressupostades i les efectivament executades per l’administració central.
El president de la Cecot, Xavier Panés, ha subratllat que la proposta ha de ser vista "com un punt de partida i no com un punt d’arribada". “Compartim l’anàlisi rigorosa i constructiva de les entitats signants i considerem clau aprofitar la finestra parlamentària per consolidar avenços estructurals per a l’economia catalana”, ha afirmat.
Panés sosté que “la manca d’inversions executades a Catalunya, molt per sota del seu pes en el PIB, és un dèficit estructural que impacta directament en la competitivitat empresarial i en la cohesió social”. I conclou: “quan es tracta de defensar plantejaments de país amb una mirada a mitjà i llarg termini, és fonamental que el món econòmic i empresarial actuï de manera alineada. Com més ampli sigui el suport, més representatiu serà del que pensen les empreses de Catalunya”.
A la trobada anual de la Cecot amb els mitjans de comunicació de dilluns de la setmana passada, la patronal amb seu a Terrassa ja va exposar el seu posicionament. Panés va considerar que tot i que la proposta augmenta els ingressos de manera positiva, no constitueix una solució estructural i que el debat ha de centrar-se també en els mecanismes i garanties de compliment. El president de la Cecot va insistir que Catalunya continua necessitant un sistema de finançament just i eficient i que acceptar la proposta no tanca el debat.
Per la seva banda, aquest dilluns, el president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, va destacar, en la trobada anual també d'aquesta corporació amb els mitjans, que la reforma pot desencallar pressupostos i inversions si s’executa correctament, però que caldrà desenvolupar el model en els pròxims anys. “No és el que voldríem, s’ha de treballar més, però no ho podem llançar tot a la bassa”, va afirmar, defensant un enfocament pragmàtic.
