“Necessitava pujar a l’escenari i amb el karaoke m’alliberava”

Mike Valero, cantant

Cantar sempre li havia agradat, però mai es va formar. “Tot va ser a còpia d’escoltar i a casa em posaven cançons instrumentals i jo m’inventava la lletra, i ho gravaven en un casset”, recorda. No s’hi ha dedicat, tot i que va fer unes proves per entrar a una orquestra, però finalment la cosa no va quallar. “Cantar és la meva afició”, afirma, i amb el “boom” del karaoke va passar per tots els locals de la ciutat on es podia actuar i on anava a passar-ho bé i a gaudir d’aquest entreteniment. “D’alguna manera necessitava pujar a l’escenari i amb el karaoke és com m’alliberava”, assenyala, i afegeix que “cantant em sento molt bé”. No se’n penedeix de no haver-se dedicat més seriosament a la cançó. “Aquest món m’atrau tot i si m’hagués format, potser sí que hauria intentat dedicar-m’hi”. No li va anar gens malament la seva carrera pels karaokes, i va guanyar diversos premis i també en va organitzar algun. “Hi ha molta gent que no ho sap, però hi ha Mundial de karaoke. Està molt viu, encara que a Terrassa s’ha perdut bastant”, manifesta. Apunta que, molta gent, encara “em coneix com el noi del karaoke”. Va ser un dels impulsors, juntament amb un oncle seu, de l’Associació Cultural de Castilla-La Mancha a la ciutat. Després, es va vincular a la formació política Tot per Terrassa, on continua. El bàsquet ha estat una de les seves activitats més presents en la seva vida. Va jugar durant anys federat, al que llavors era l’equip conegut com a Terrassa Bodynamic, en la posició de base.