Pont de Sant Pere 2005-2025
Sí, queda clar, la principal diferència entre la imatge d’ara i la més antiga, que és de 2005, any en què el grup Love of Lesbian va publicar l’àlbum “Maniobras de escapismo”, és que una es va fer quan era de nit mentre que l’altra es va fer a la tarda. Coses de la logística i dels horaris de cadascú. No sempre és possible fer fotografies quan es vol o quan convé i aquest és el principal motiu i res més a dir, que diria aquell.
El pont de Sant Pere que, com ens explica la història, va tenir partidaris d’enderrocar-lo, ja ha aparegut a aquesta secció en algunes ocasions i ara torna amb una perspectiva marcada, pel que fa a la instantània del passat, pels llums d’un automòbil.
És precisament aquest detall el que ens possibilita veure altres punts, com és l’empedrat que hi havia llavors, ara substituït per una sèrie de llambordins que es col·loquen en les zones de vianants. Ara són els que circulen per aquest pont i, per tant, la comoditat ha de ser per a ells, no pas per als vehicles, tot i que aquells empedrats d’abans, de còmodes tenien molt poc o gens. Val a dir que no només canvia el terra, també les baranes són completament diferents si les comparem.
Es veu al fons
La Seu d’Ègara es veu al fons de les dues fotografies. És un dels pilars del patrimoni de la ciutat, juntament amb altres edificis d’aquells que la gran majoria de la ciutadania recorda quan s’ha de fer referència a aquests temes. El pont també és un emblema. Probablement, no tant carismàtic, però té el seu què.
